Sobiranies: L’Altaveu de l’Esquerra

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha afirmat en un recent informe que existeixen indicis d’ingerència russa en el procés independentista català, un fet que ha reobert el debat sobre la influència de potències estrangeres en els esdeveniments polítics de Catalunya els darrers anys. Segons recull ElNacional.cat, l’informe denuncia que diversos agents vinculats al Kremlin haurien intentat desestabilitzar la política interna d’Espanya aprofitant la crisi catalana com a oportunitat per erosionar les institucions democràtiques europees.

El Govern de la Generalitat ha aprovat recentment la creació del Cos d’Acció Exterior i Unió Europea, una iniciativa que pretén enfortir la presència institucional de Catalunya a l’estranger i consolidar una diplomàcia pròpia en àmbits clau. Segons el comunicat oficial del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, aquest nou cos funcionarà com una eina estratègica per garantir una acció exterior estructurada, estable i professionalitzada, facilitant la representació de Catalunya davant d’organismes internacionals i entitats públiques i privades d’altres països.

Roger Español ha presentat una petició formal per imposar penes de fins a 13 anys de presó per a cadascun dels quatre agents de la Policia Nacional que considera responsables de les lesions greus que va patir durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Segons ha informat ElNacional.cat, l’acusació particular que representa l’activista reclama que es jutgin els policies pels delictes de lesions amb l’agreujant de prevalença del càrrec públic, actuació imprudent i ús desproporcionat de la força contra població civil desarmada.

La Fiscalia Anticorrupció ha decidit arxivar la denúncia presentada per Josep Lluís Trapero en què es declarava víctima de l’anomenada Operació Catalunya, una suposada trama policial i política destinada a desacreditar figures vinculades al moviment sobiranista. Segons informa ElNacional.cat, l’exmajor dels Mossos d’Esquadra havia aportat documentació i testimonis per demostrar que va ser objecte d’una campanya de desprestigi i investigacions irregulars per part de determinats aparells de l’Estat espanyol.

El debat sobre la presència del castellà a les escoles catalanes continua generant controvèrsia, tant a nivell polític com judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a ordenar el manteniment del 25% de castellà en dotze centres escolars, tal com recull el diari ARA, mantenint d’aquesta manera l’aplicació de la sentència que exigeix una proporció mínima d’aquesta llengua en el sistema educatiu. Aquesta decisió judicial arriba en un context on el model d’immersió lingüística continua sent objecte de debat i crítica.

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha expressat un dur rebuig contra el Tribunal Suprem i dos dels seus membres més destacats, Pablo Llarena i Manuel Marchena, acusant-los d’obstaculitzar deliberadament l’aplicació de la llei d’amnistia. En declaracions recollides, Turull ha afirmat que la negativa de la justícia espanyola a aplicar amb normalitat l’amnistia evidencia que “Franco no ha mort”. Aquesta afirmació no és només una metàfora, sinó un senyal d’alarma sobre el que considera una actitud autoritària dins del sistema judicial.

El partit Junts per Catalunya ja ha iniciat els preparatius de cara a les eleccions municipals de 2027, posant el focus en la implantació territorial i en la mobilització de les seves bases per reforçar l’estructura local arreu del país. Segons ha informat ElNacional.cat, la formació es marca com a fita tenir candidats a pràcticament tots els municipis abans del 2026, amb l’objectiu de consolidar la seva presència a nivell local i competir amb garanties a tot el territori.

El Futbol Club Barcelona ha fet un pas significatiu en l’àmbit social i cultural adherint-se al moviment ‘Català per a tothom’, una iniciativa promoguda per Òmnium Cultural que té com a objectiu fomentar l’ús de la llengua catalana com a eina de cohesió i inclusió social. Tal com han informat mitjans com El Nacional, aquesta adhesió es considera un gest simbòlic i alhora estratègic que reafirma el compromís del club amb la defensa de la llengua i la identitat catalana.

La Generalitat de Catalunya ha anunciat els guardonats amb la Creu de Sant Jordi 2024, una de les distincions més prestigioses del país, i enguany ha reconegut figures destacades de la cultura, les arts, l’educació i el món empresarial. Entre les persones i entitats premiades hi ha noms de gran rellevància per la seva trajectòria, compromís i aportació al patrimoni col·lectiu català.