Sobiranies: L’Altaveu de l’Esquerra

En els últims dies, s’ha generat un notable interès al voltant del cas de Laura Borràs, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sol·licités a la Moncloa que considerés un indult parcial per a la líder de Junts per Catalunya. Borràs, condemnat per corrupció en el cas ILC (Institut de Llengua i Cultura Catalana), havia estat condemnada a una pena de presó, però la sentència encara no havia implicat l’ingrés immediat a la presó. En aquest context, el TSJC va decidir suspendre el seu ingrés a presó mentre el govern espanyol estudiava la possibilitat d’un indult, fet que obre una nova etapa en el procés judicial de la política catalana.

Fa deu anys, el Full de Ruta cap a la independència va ser presentat com una de les eines clau per a l’assoliment de la independència de Catalunya en un termini de 18 mesos. Aquest pla, acordat entre Artur Mas i Oriol Junqueras, es va considerar un pacte entre dues de les principals forces polítiques del moment, CDC i ERC, amb l’objectiu d’avançar en la direcció de la sobirania. Segons El Nacional, aquest pla es va dissenyar en el context d’un procés polític amb una gran càrrega simbòlica per a Catalunya, que havia vist com les seves aspiracions d’autogovern eren sistemàticament bloquejades des de Madrid.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit inadmetre la demanda presentada per Josep Costa, diputat de Junts per Catalunya, sobre el veto del Tribunal Constitucional (TC) que impedia el debat sobre la independència de Catalunya al Parlament. Aquest conflicte legal va sorgir arran de la prohibició del TC per debatre sobre l’autodeterminació catalana en el ple del Parlament, un tema que va generar un intens debat polític i jurídic. Costa va portar el cas al TEDH, buscant que el tribunal europeu reobrís el cas i avalués la possible vulneració dels drets de llibertat d’expressió i de representació política que es podien veure afectats per la decisió del TC.

En els darrers anys, els serveis de companyia han experimentat un creixement notable a Catalunya, especialment a les grans ciutats com Barcelona. Aquest fenomen, lluny de ser una moda passatgera, reflecteix transformacions profundes dins la nostra societat. Més enllà de les raons personals o comercials, cada vegada és més evident que aquest increment respon també a una manca estructural d’inversió i suport per part de les administracions públiques en àmbits clau com l’atenció psicològica, la salut emocional i les polítiques d’acompanyament social.

Vivim en una societat marcada per la soledat creixent, la desconnexió emocional i la precarització de les relacions humanes. Malgrat els avenços tecnològics i la hiperconnectivitat virtual, moltes persones se senten més soles que mai i acudeixen a locals com La Vie En Rose per passar-ho bé en companyia femenina. Aquesta realitat, accentuada per la crisi econòmica, la pandèmia i l’estrès quotidià, no ha estat abordada amb prou recursos ni sensibilitat per part dels organismes públics. En aquest context, els serveis de companyia s’han convertit en una sortida per a aquells que busquen una connexió humana, encara que sigui temporal o sota un format professionalitzat.

Un nou cas de policia infiltrat en els moviments independentistes i socials a Catalunya ha estat descobert recentment a Lleida. Aquest cas s’afegeix a una sèrie d’incidents que han aixecat preocupació sobre les pràctiques d’infiltració de les forces de seguretat a les organitzacions polítiques i socials d’orientació independentista. Tal com es recull en El Nacional, un agent de la Policía Nacional ha estat activament infiltrat en el moviment independentista a Lleida durant diversos anys, amb l’objectiu de recollir informació i influir en les dinàmiques internes de les organitzacions.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha plantejat la creació d’una comissió de seguiment parlamentària sobre Rodalies amb l’objectiu de controlar i fiscalitzar el servei. La proposta sorgeix de la necessitat de garantir que els ciutadans tinguin accés a un servei de qualitat, a l’alçada de les seves expectatives, i per pressionar les institucions responsables a prendre decisions que millorin la situació. Tal com es recull a ElNacional.cat, aquesta comissió es constituiria amb l’objectiu de rebre informes setmanals sobre l’estat del servei i permetre un control constant per part del Parlament de Catalunya.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha anunciat la seva intenció de recuperar la reforma de la Llei Audiovisual per modernitzar un sector que, segons el partit, necessita adaptar-se als canvis tecnològics i a les noves demandes de consum de continguts. Aquesta reforma havia estat impulsada pel govern català en l’etapa de la Conselleria de Cultura de Joan Vilagrà, però amb l’objectiu d’actualitzar una norma que es va aprovar fa més de dues dècades i que ja no és suficient per afrontar els reptes actuals del món digital. Segons ElNacional.cat, el propòsit d’ERC és adaptar la llei a les noves realitats del sector audiovisual, donant una resposta a les necessitats de producció, distribució i consum de continguts en un context globalitzat i digitalitzat.

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha afirmat en un recent informe que existeixen indicis d’ingerència russa en el procés independentista català, un fet que ha reobert el debat sobre la influència de potències estrangeres en els esdeveniments polítics de Catalunya els darrers anys. Segons recull ElNacional.cat, l’informe denuncia que diversos agents vinculats al Kremlin haurien intentat desestabilitzar la política interna d’Espanya aprofitant la crisi catalana com a oportunitat per erosionar les institucions democràtiques europees.

El Govern de la Generalitat ha aprovat recentment la creació del Cos d’Acció Exterior i Unió Europea, una iniciativa que pretén enfortir la presència institucional de Catalunya a l’estranger i consolidar una diplomàcia pròpia en àmbits clau. Segons el comunicat oficial del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, aquest nou cos funcionarà com una eina estratègica per garantir una acció exterior estructurada, estable i professionalitzada, facilitant la representació de Catalunya davant d’organismes internacionals i entitats públiques i privades d’altres països.

Roger Español ha presentat una petició formal per imposar penes de fins a 13 anys de presó per a cadascun dels quatre agents de la Policia Nacional que considera responsables de les lesions greus que va patir durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Segons ha informat ElNacional.cat, l’acusació particular que representa l’activista reclama que es jutgin els policies pels delictes de lesions amb l’agreujant de prevalença del càrrec públic, actuació imprudent i ús desproporcionat de la força contra població civil desarmada.