És el moment d’obrir nous espais de debat i reflexió a l’esquerra per repensar les vies emancipadores del futur.

És el moment d’obrir nous espais de debat i reflexió a l’esquerra per repensar les vies emancipadores del futur.
És clar que cal obrir les escoles avui 14 de setembre, però no així. Obrir-les així respon a la desídia del Departament.
(…) a mesura que passen els dies sembla que les mesures preses per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social s’allunyen de tot el que voldríem (…), i ni tan sols mesures neokeynesianes seran realment considerades.
Ortega y Gasset es queixava iradament que Alfons XIII de Borbó pretengués “tornar a la normalitat” després d’haver participat activament d’un règim corrupte i en decadència. Segons l’opinió d’Ortega només hi havia una única alternativa, sintetitzada en una consigna dràstica que parafrasejava els generals romans que van haver d’enfrontar-se amb Cartago: Delenda est Monarchia (la Monarquia ha de ser destruïda).
Què ha passat a Badalona, es pregunta mitja Catalunya? Com s’explica que no s’arribi a un pacte d’esquerres contra un dels exponents del Trumpisme català? Per què no es va arribar a firmar un acord que semblava raonable i que a priori beneficiava tothom? Oi que no s’entén? Doncs no. Ni des de fora, ni diria que des de dins tampoc massa. En aquest article, encara que sigui per auto-teràpia, provarem d’explicar-ho.
La globalització neoliberal ha pres, especialment a partir de la dècada dels noranta, la forma d’un procés de sostracció de sobiranies populars, cosa que ha portat a un creixement de les qüestions nacionals en diversos, i a vegades fins i tot oposats, sentits.
El nostre estat de benestar no es va dotar de polítiques públiques d’habitatge, ni de xarxes universals de serveis socials i garantia de rendes.