Els Estats d’alarma declarats durant la pandèmia de la COVID-19 han mostrat la seva incapacitat per controlar per si sols l’element clau a gestionar en tot estat d’excepció: la mobilitat social conformada per la circulació de persones, mercaderies, capitals i informació. Els nous agents sobirans ja no són els Estats, sinó les governances publicoprivades
El tractament de la lepra, de la pesta o de la Covid-19 és molt diferent, no en la seva naturalesa mèdica, sinó en la seva naturalesa política a causa de les relacions de poder imperants en cada moment històric.
Un cop tenim clar que el paper d’EH Bildu no es dona des d’una posició de debilitat, sinó de fortalesa, cal entrar a preguntar-se si pot comportar avenços en la resolució del conflicte territorial, cosa que vindria aparellada
La Constitució ha acabat convertint-se, juntament amb la corona, en el dic de contenció que impedeix qualsevol reforma o interpretació diferent que se’n faci.
Per fer que guanyi la vida cal posar en marxa, de forma urgent, les transformacions. (…)
Altrament, la por i manca d’esperança de la majoria seran fàcilment instrumentalitzats.
És el moment d’obrir nous espais de debat i reflexió a l’esquerra per repensar les vies emancipadores del futur.
És clar que cal obrir les escoles avui 14 de setembre, però no així. Obrir-les així respon a la desídia del Departament.
(…) a mesura que passen els dies sembla que les mesures preses per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social s’allunyen de tot el que voldríem (…), i ni tan sols mesures neokeynesianes seran realment considerades.
Ortega y Gasset es queixava iradament que Alfons XIII de Borbó pretengués “tornar a la normalitat” després d’haver participat activament d’un règim corrupte i en decadència. Segons l’opinió d’Ortega només hi havia una única alternativa, sintetitzada en una consigna dràstica que parafrasejava els generals romans que van haver d’enfrontar-se amb Cartago: Delenda est Monarchia (la Monarquia ha de ser destruïda).
