La idea de fondo es que hay un complot perfectamente planificado que dura siglos por medio del cual nos han ocultado que Cristóbal Colón, Miguel de Cervantes, Rodrigo Díaz de Vivar (el Cid) –que ya son ganas-, Leonardo da Vinci y una larga serie de personajes históricos de todo el mundo en realidad eran catalanes.
El llibre serveix per abordar les tasques fonamentals que el nou executiu té per davant, a saber, l’auge de l’extrema dreta, la reorganització del Règim o les dificultats per a portar a terme mesures en un sentit progressista.
El títol del llibre inclou un terme molt present tant a la teoria política com a la disputa política actual, prova d’açò és el títol de l’institut on es publica aquesta ressenya.
En un moment com l’actual, l’aliança públic-cooperatiu no és una de les opcions possibles a elegir, sinó que és l’única possibilitat de plantejar una ofensiva política per tal de garantir el dret d’existència.
En termes de present, el procés va ser un cicle de mobilització la magnitud de la qual va desbordar tots els actors relacionats.
Els grans conceptes del debat públic estan vinculats, per norma general, al segle XX. Moltes vegades, però, l’origen d’aquests conceptes i referents enfonsa les seves arrels en el s.XIX, sobre el qual plana un notable desconeixement.
La propuesta de Enzo Traverso pretende hacer aflorar la dimensión melancólica presente en toda la trayectoria histórica de las izquierdas: el recuerdo empático -y, por tanto, doloroso- de las derrotas sufridas.
