Compartir

‘Dejar de ser súbditos’, de Gerardo Pisarello: visquin els llibres

Gerardo Pisarello ens regala un llibre. Un llibre sobre el passat que apunta cap al futur i que, alhora, té molt de performatiu, amb l'objectiu de transformar la nostra realitat present. Pisarello és un artesà de la narració del republicanisme democràtic, tria el material per a modelar el desig d'una república emancipadora, anticolonial i feminista.

Professora de Ciència Política
21/06/2021

Hamlet: Tal vegada un home pot pescar amb el cuc que ha menjat a un rei i menjar-se després el peix que va alimentar aquell cuc.

Claudio: I què vols dir amb això?

Hamlet: Res més que manifestar com un rei pot passar progressivament als budells d’un captaire.

Aquesta història de reis i reines no és una història de la monarquia, sinó d’aquells que empenyen la democràcia més enllà de les voltes sobre les quals s’assenta el seu ordre.

Aquesta història es conta i s’escriu poc tal com ho fa avui Pisarello, a la manera republicana, sense deixar a ningú enrere.

Aquesta història s’escriu quan es necessita, o quan s’entrelluca la pertinència d’explicar-la una altra vegada. Solé Tura i Eliseo Aja van advertir en les pàgines de Constituciones y periodos constituyentes en España (1808-1936) repassant, com ho fa també Pisarello constitució rere constitució, regnat rere regnat, que el 78 oferia una oportunitat única per a superar els esculls que mantenien a una societat europea tancada en l’Antic Règim en ple segle XX. Aquests dos constitucionalistes, com també Pisarello, van escriure el seu assaig en un moment de necessitat d’impuls constituent, de remoció de plaques tectòniques polítiques. A què ens impulsa avui aquest llibre? Pregunta retòrica, ja que l’autor ho deixa clar des del principi, abans de fer repàs històric de repúbliques que es van obrir camí a base de reis caiguts: “la limitació del poder monàrquic com la de qualsevol altre poder concertat mai va ser una concessió espontània i generosa”, però la història indica que un rei despòtic, imprudent o ximple, despullat de legitimitat divina, pot acabar per acció o omissió i abans d’hora, en els budells d’un captaire.

La cultura de la legislació que diria Linda Colley, amb les seves pròpies tecnologies, com les Constitucions, aquesta modernitat que sorgeix quan l’alfabetització creixent permet la circulació de les idees escrites i de la política comparada a través de la sistematització dels governs en les cartes magnes, va suposar a Espanya la sistematització de l’ordre conservador oligàrquic quan el poder de la paraula escrita va canviar els espadons pel tornisme, i al seu torn, aquesta circulació d’idees va permetre l’organització d’una pertinaç resistència republicana democràtica que tal com ens explica Pisarello en el seu recorregut històric, ha arribat fins als nostres dies. A Espanya, diu, “la Carta Magna i la Monarquia semblen indissociables”, -així com ho són també la monarquia i el nacionalisme espanyol-. Per això, repetim, a cada generació la seva constitució.

Aquest llibre arriba en un moment immillorable, al final d’una dura pandèmia que ens va obligar a retirar-nos i a replegar-nos en la por des d’on, vam veure, florien discursos d’odi i menyspreu embolcallats en marcs trumpistes i una política de la desconfiança amagada en confuses conspiranoies. La indolència pròpia de l’estiu que entra ens deixa temps per a imaginar sobre les repúbliques possibles i per a tornar a ajuntar-nos, bé despertes una altra vegada, per a perseguir el somni de deixar de ser súbdites, ajudant-nos de l’impuls d’aquest oferiment generós de Pisarello, increïblement ben documentat, com tota bona genealogia. El repàs de textos jurídics, d’assajos, de pel·lícules, de documentals, de teatre… empenyen un relat contracultural de la monarquia hispànica tremendament erudit i pedagògic. Pisarello ofereix, generós, expandir el coneixement més enllà de les seves pàgines i de l’estrictament academicista, sent aquestes fonts variades una part important de la interpretació i de la lectura de la història, i sobretot del futur, que és on apunta, esperançador, aquest llibre. 

Però no donem per fet una amalgama informe de cites presumptuoses. Pisarello és un artesà de la narració del republicanisme democràtic i tria acuradament el material per a modelar el desig d’una república emancipadora, anticolonial – “la monarquia espanyola va néixer com a règim imperialista, colonial i genocida”– i feminista. L’erudició enorme que desborda aquest assaig és personal i política. És profusa en bibliografia i específica sobre l’acció de les dones en el segle de les revolucions i sobre la seva contribució a la història fins al dia d’avui. Quantes vegades, àvides per entendre i conèixer, hem llegit genealogies i recorreguts històrics de tradicions pròpies en les quals buscar reflex, i tradicions alienes en la qual buscar inspiració, sense veure en elles a una sola dona? Per això, crida l’atenció, i no ens hi acostumem ni fins i tot venint del flanc Esquerre, que hi hagi autors com en Gerardo que tenyeixin el seu relat de perspectiva de gènere. I dic “tenyir” perquè les dones estan, com estan i han estat sempre, no a manera d’“afegir-hi dones i remoure”, si no sent agents dels seus propis destins i del dels altres. La història és nostra. Per això, aquest llibre sobre alguna cosa que pot sonar tan arcaica com la monarquia hispànica és tremendament actual, fill del seu temps i d’aquesta quarta onada meravellosa que l’autor va viure des de les institucions i que així i tot o per això, va ser notòriament impregnat per ella.

En aquesta revisió anticolonial i feminista commou la manera de denunciar l’“enorme masclisme a l’hora de relatar la història de la monarquia fins i tot per historiadors d’esquerres”. Així, en Gerardo empatitza fins i tot amb la figura humana d’Isabel II i arremet contra el masclisme imprès en la interpretació de la sexualitat de la Reina, generalment subjecta a l’acudit i al judici moral fins i tot en autors tan prestigiosos i robustos com podria ser, per exemple, un Hugh Thomas molest amb la promiscuïtat d’aquesta dona regna. “Aquesta curiosa etapa va finalitzar en 1868 quan la Reina Isabel, que era nimfòmana*, va ser destronada per Prim, el més gran dels generals liberals d’Espanya”. Aquesta antítesi entre Prim i la Reina, entre la monarca i el liberal, intervinguda i reforçada per l’efecte de la sexualitat irrefrenable d’Isabel, evidència com a irremeiable el cop d’estat enfront del tan gran despropòsit de l’adulteri i la promiscuïtat “d’altra banda, tan promíscua com qualsevol altre membre de l’aristocràcia europea en aquell moment”, com ha assenyalat el mateix Pisarello. Només un exemple d’un dels més grans, relliscant en el parany del biaix sexista, per a il·lustrar el que és més que habitual entre gairebé tots els qui ens han relatat la història des de les grans tribunes i els grans assajos.

En aquesta mateixa línia de revisió i reconeixement des del republicanisme democràtic, crida també l’atenció com en Gerardo es deté en assenyalar una genealogia dels “mals” de la corona espanyola, pecat originari del qual sorgeix de la violència colonitzadora des de l’establiment de l’Imperi. Contar el que fins ara era un relat marginal, com una cosa central i constitutiu del règim en el qual vivim, és també una decisió republicana que reclama i obre aquest espai de reconeixement i relectura des del pensament anticolonial que converteix la proposta republicana de Pisarello en democràtica i interseccional.

Així que aquest llibre sobre el passat, que apunta al futur i que alhora és tan contemporani, té molt de performatiu, i la seva mera escriptura, circulació i lectura transforma la realitat fent-la més republicana.

Una o dues generacions després de la pedagogia preventiva i propositiva de Solé Tura i Eliseo Aja, què ens adverteix aquesta vegada Pisarello? Què ens proposa amb aquest assaig en aquest moment d’interregnes?: L’anhel d’Arcadi Oliveres: “Vosaltres sí que ho veureu”

Per això, i pel poder performatiu, “visquin els llibres”.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.