Compartir

Economia segrestada, o sobre com la sobirania energètica ens faria més rics

22/06/2022
EFE.

L’elevada inflació ha posat les economies europees i l’espanyola en una situació econòmica difícil. A Espanya, l’alça de preus interanual a finals de l’any 2021 es situava a prop d’un 6%, mentre que a l’inici del 2022 arribava a prop d’un 9%. Aquestes xifres podrien ser en realitat més baixes del que mesuren els indicadors de l’INE degut a possibles errors de càlcul de l’agència estadística. Tot i així, ens trobem en una situació delicada, sobretot per la reducció del poder adquisitiu de totes aquelles rendes del treball, pensionistes, etc. que no augmenten al ritme de la inflació. En aquest article analitzem què hi ha darrere d’aquesta pujada de preus i parlem sobre tàctiques econòmiques i polítiques a seguir per l’esquerra per tal de disputar el poder a l’oligopoli elèctric.

Una causa important de la inflació a Espanya i altres països europeus prové de l’evolució a l’alça del preu d’algunes energies i de funcionament del sistema de preu dels mercats elèctrics a la UE (altres raons importants darrere la pujada de la inflació no s’aborden en aquest article). A Espanya l’any 2020 el preu mitjà de l’energia no superava els 50€/Mwh, però ja a finals de 2021 arribava als 200 €/Mwh, i fins arribar a la xifra de 300€ Mwh el primer trimestre de 2022. Si bé els preus de l’energia han augmentat per problemes d’oferta, inclosa la guerra d’Ucraïna, aquest preu no és un reflex del cost de producció de l’energia generada. Això és degut al sistema de preus vigent a la Unió Europea, el conegut com a sistema marginalista, en què totes les energies es remuneren al preu de l’última que entra a la subhasta diària. Les energies renovables són les primeres que entren, actualment de les més barates, i després entren les altres energies en ordre ascendent de preu, fins a cobrir la demanda diària. El preu de l’última unitat d’energia que entra és la que determina el preu de l’energia diari. Per tant, els consumidors paguem l’electricitat generada per fonts eòliques, solars, hidràuliques o nuclears, que tenen un cost de producció baix, al preu de l’energia més cara. És a dir, hem arribat a pagar 300€ per megawatt hora per electricitat que tenia un cost de producció irrisori.

Una conseqüència fonamental d’aquest sistema marginalista és que, en aquest moment, engrandeix artificialment els beneficis de les grans empreses elèctriques. Hi ha qui argumenta que el sistema marginalista suposadament incentiva la recerca de noves tecnologies que abarateixin els costos de producció energètics. Però suposar aquest progrés tecnològic il·limitat és molt qüestionable donats els limits biofísics i les fonts d’energia del planeta que habitem. A més, un dels problemes és que a Espanya és el mateix oligopoli qui produeix tant l’energia barata com la cara perquè és qui té el control majoritari de la inversió tant d’energies renovables com de combustibles fòssils. El resultat ha estat una generació de beneficis ingent en els últims mesos. En els moments en què s’ha arribat a preus del gas de 250€/Mwh, les empreses venedores d’energia podien acumular juntes uns beneficis extra de 75.000 milions d’euros anuals, en comparació a una situació en què cada font d’electricitat es remunerés al seu cost de producció. Davant el risc de perdre aquest poder, l’oligopoli elèctric està fent un atac lobístic molt fort a Europa per a evitar una reforma del mercat elèctric.

Aquests beneficis els paguem entre totes. Ja sigui a la factura de l’electricitat o quan
comprem altres béns i serveis en què els productors han augmentat el preu de venda per mantenir els seus marges. I és que, si bé, alguns han difós la por a una espiral inflacionista com a conseqüència de l’augment dels salaris, la veritat és que no es pot atribuir l’augment de la inflació a la massa salarial. L’augment salarial pactat sota conveni pràcticament no ha superat un 2% en l’últim trimestre del 2021 i el primer trimestre del 2022, amb la consegüent pèrdua del poder adquisitiu d’una gran majoria de treballadors/es. A més a més la competivitat i la supervivència de moltes empreses es troben compromeses, sobretot a l’hosteleria. L’estudi de PIMEC mostra que un 16% del teixit productiu enquestat considera que perilla la seva activitat per l’augment de preus. En resum, una situació molt delicada, en ple moment de recuperació econòmica després de la pandèmia, i causada en gran mesura pel segrest de l’economia espanyola per part del poderós oligopoli energètic.

En una situació com l’actual, quina ha de ser l’estratègia econòmica i política a seguir per l’esquerra? En poques paraules, cal disputar el poder que té l’oligopoli elèctric. Per fer-ho, cal combinar tant mesures que l’afebleixin -topall al preu del gas, final del sistema marginalista- com mesures que ajudin a desenvolupar una alternativa -creació d’empresa energètica pública, promoció de cooperatives verdes. A continuació, detallem aquesta agenda de polítiques.

En primer lloc, una mesura que ja ha estat aprovada pel Govern d’Espanya: el topall del gas durant el 2022. El seu impacte sobre la inflació, però, depèn de qui assumeixi la diferència entre el preu màxim i el preu de cotització del gas. En la implementació actual, aquest diferencial l’assumim entre tots els consumidors, el que minimitza la reducció de la inflació. En canvi, si la diferència de cost es financés amb un impost sobre els beneficis caiguts del cel de les elèctriques, els càlculs indiquen que es podria reduir la inflació entre 3 i 4 punts percentuals. Lògicament, nosaltres defensem la segona opció ja que d’aquesta manera s’evitaria el contagi inflacionista a altres sectors de l’economia.

Està previst que el topall s’apliqui durant 12 mesos. Tot i així, considerem que en un sector estratègic per l’economia com és el de l’energia, els preus màxims haurien de
normalitzar-se com una mesura eficaç per dues raons cabdals: evitar la destrucció del teixit productiu i no permetre l’empobriment generalitzat de la població.

En segon lloc, cal acabar amb el sistema marginalista de preus. Quina alternativa hi ha? L’avantatge és que no cal mirar gaire lluny per tenir una altra opció. Quan anem a comprar al mercat paguem el preu de cada producte, no paguem tots els productes al preu més car. Dit d’una altra manera, si comprem ous i pernil ibèric, els ous els paguem al seu preu i el pernil al seu. Però no adquirim els ous i el cinco jotas al preu del pernil. En el cas de l’energia, caldria fer el mateix: remunerar cada font d’electricitat al seu cost de producció.

En tercer lloc, s’ha de crear una empresa pública d’energia que participi, entre altres, en els grans projectes de desenvolupament d’energies renovables que s’estan duent a terme. Per exemple, el passat mes de desembre el govern espanyol anunciava que destinaria 6.900 milions a projectes de transició energètica. Si volem acabar amb el poder desmesurat de l’oligopoli elèctric és important que aquest no s’apoderi de bona part de la inversió pública i que els beneficis d’aquesta inversió es mantinguin en mans públiques. A aquesta empresa energètica pública se li poden sumar els 1000 megawatts de concessions hidroelèctriques que caducaran durant els següents 10 anys. El cas francès mostra la importància estratègica de tenir una empresa pública d’energia. A través del control majoritari de EDF Energy, França ha pogut limitar la pujada de la factura de la llum a un 4% màxim mentre que són els inversors els que han d’assumir el cost d’aquesta mesura.

Per últim, si bé és important tenir una important empresa pública d’energia que pugui actuar com a contrapès del poder de l’oligopoli elèctric, cal promoure el creixement d’altres actors que de forma descentralitzada puguin també actuar com a contrapoders. Cooperatives com Som Energia o Som Mobilitat en són un exemple. També és important impulsar la remunicipalització de les xarxes de distribució d’electricitat per, entre altres objectius, descentralitzar la generació elèctrica i produir-la a partir d’energies renovables. Aquestes mesures no només permetrien rebaixar la factura elèctrica, sinó també avançar cap a comunitats energètiques sobiranes, més sostenibles, resilients, i que permetin combatre la despoblació.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.