Compartir

“El liberalismo herido” de José María Lassalle

José María Lassalle ha publicat un nou llibre: "El liberalismo herido. Reivindicación de la libertad frente a la nostalgia del autoritarismo". Eloísa Piñeiro Orge ressenya críticament l'obra.

Professora de Ciència Política
06/09/2021

És curiós llegir “El liberalismo herido” (Arpa Ediciones, 2021) mentre veiem en les notícies la presa de Kabul per part dels talibans i les conseqüències dramàtiques de les setmanes següents. No pot haver-hi millor i pitjor moment alhora.

Aquesta és una de les característiques d’aquest llibre. En sis mesos des de la seva publicació ha rebut la mateixa sacsada que el corpus teòric liberal que defensa com a solució a les crisis de tremenda complexitat que enfronten les societats contemporànies. Sigui en les seves versions més extremistes (com a exemple obscè, aquest article d’Anne Applebaum en el qual defensa el militarisme com a forma legítima per a imposar la democràcia liberal a propòsit de la crisi d’Afganistan), o en les seva declinació “humanista” que defensa l’autor, la creença en aquesta “religió secular” que l’anti-absolutista Herzen titllava de “religió definitiva d’aquest món” ens ha portat, entre altres llocs, a la realitat desesperant de Kabul.

Una traçabilitat ràpida (i absolutament incompleta) de la crítica al liberalisme ens condueix des del socialisme utòpic rus del segle XIX als no alineats de la guerra freda. Deia Pankaj Mishra fa més d’un lustre que “(..) Els partidaris convençuts de la capacitat d’Occident per a donar forma a esdeveniments i enorgullir-se eternament partien d’una idea que ja era obsoleta l’any 1989: que l’element definidor del S XX era el combat entre la democràcia liberal i les ideologies totalitàries com el feixisme i el comunisme”, i que això no era més que una disputa interna d’Occident. Que, en aquest cas, Lassalle substitueixi feixisme i comunisme per autoritarisme i populisme en el segle XXI el deixa pres del mateix tipus de ceguesa. Amb ceguesa vull dir, sense acritud, que mentre ens perdem en circumloquis confrontant -ismes, més enllà d’occident i dels seus estats liberal-democràtics existeix la política, i més ens val conèixer-la i reconèixer-la. Més ens val aprendre a mirar més enllà dels nostres punts cecs que habiten el marc preferent de les democràcies liberals occidentals i el seu producte estrella, els estat nació.

Des de la publicació d’aquesta obra han passat més coses que l’han caducat una mica. El buidatge de la paraula llibertat després de les últimes eleccions a la Comunitat de Madrid genera greus dissonàncies cada vegada que l’autor benintencionat reclama recuperar el concepte i el seu contingut emancipador com el fonament de la societat que ens mereixem. Alguns diran que per això mateix aquest llibre és més actual que mai, que per això el seu títol és premonitori, però part d’un equívoc quan diagnostica una realitat des de nocions que fa sis mesos encara pertanyien a un corpus que les havia dotat de contingut i de sentit compartit durant tres-cents anys, i que ni l’autor ni ningú es podia imaginar que el ayusisme les buidaria i retorçaria de manera tan espectacular i “reeixida” en dues escasses setmanes. És part d’aquest mètode il·liberal que assenyala l’autor de “relativitzar la veritat”, i que ha inclinat la balança cap a una mutació del liberalisme conservador espanyol que ja era històricament el menys liberal d’Europa i que ara mateix és el menys liberal de la seva història recent. La realitat no deixa de fer salts mortals per sobre de la proposta de renovar unes institucions liberals i els seus marcs mentals que haurien de canviar de dalt a baix en temps rècord si volen respondre a la velocitat i intensitat dels canvis.

Estem davant un llibre pessimista. L’autor mateix es defineix com a “pessimista actiu”, i és d’agrair l’honestedat amb la qual ensenya les seves cartes des d’inici i en tot moment. La pregunta és si potser es pot ser una altra cosa avui dia, en aquest estiu del 2021.

Sense ànim de continuar debats de binomis, existeix en aquest moment un “pessimisme actiu” tan legítim com un “optimisme responsable”, aquell que es nodreix en i de l’activisme social; optimisme responsable per exemple de la galvanització dels feminismes i les aliances per l’emergència climàtica, optimisme responsable reclamat des dels carrers i des de les xarxes de gestió de la vida. Aquestes dues actituds davant la mateixa realitat defineixen comportaments polítics diferents: un, que apel·la a la renovació i adaptabilitat de les institucions democràtiques per a posar límit a actituds il·liberals, i un altre menys convencional genera en si i de per si mateix espais de democràcia quotidiana. Tots dos comparteixen, no obstant això, dos propòsits fonamentals: en primer lloc, orientar l’acció cap a utopies que beuen alguna cosa o molt dels grans ideals revolucionaris d’igualtat, llibertat i sororitat, que avui dia haurien de servir per a fer la vida ja no sols suportable, sinó possible. En segon lloc, els dos adverteixen contra una nostàlgia que fa olor d’apolítica rància i que, totalment falta d’imaginació, assumeix que en aquest passat de vides fascistitzades es troben les respostes a les frustracions presents.

Davant la incertesa difícil de suportar d’aquestes vides nostres tenim dues opcions, generar desig o generar nostàlgia; activar el futur o detenir el temps gaudint de la misèria dels passats suposadament millors. I aquí és on hi ha un espai de diàleg amb el liberalisme que proposa Jose María Lassalle, que per a curar-se de les seves ferides i contribuir a produir vides millors ha de ser necessàriament creatiu i autocrític, flexible i més generós amb altres propostes que puguin respondre als reptes que enfrontem, el més urgent d’ells, assegurar les vides de totes. I aquesta sembla ser l’aposta de l’autor i la preocupació fonamental d’aquest llibre. Benvingut i benllegit sigui.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.