Compartir

El retorn de Gaia

Aquest confinament en certa manera és una volta més al primer replegament que va començar fa dècades amb el desplaçament massiu de la majoria de la població.

Físic i doctor en ciències ambientals
07/06/2020

És difícil aventurar quines seran les implicacions ambientals de la crisi que tot just està començant. Més que certeses en aquest article s’aportaran quatre reflexions nascudes d’algunes de les mesures i reaccions produïdes en el context de la crisi del coronavirus.

Els economistes ecològics tenien raó. La crisi ha tornat a posar en valor una classificació de l’estructura econòmica que utilitzava Joan Martínez Alier, un dels fundadors internacionals de l’economia ecològica i l’ecologia política durant la crisi econòmica del 2008. Deia que l’economia tenia tres nivells: l’economia financera o especulativa –que podia créixer indefinidament a base de la generació de deute-; l’economia “productiva” o “real”, que és en la que usualment pensem; i l’economia “real-real”, que era la base material i energètica de l’economia productiva. La crisi del coronavirus ha evidenciat que ell i la resta d’economistes ecològics tenien raó enfront dels que pensen en l’economia com quelcom gairebé desvinculat de la natura, on els seus productes i serveis són sempre substituïbles uns per als altres gràcies a l’ús de la tecnologia. No només es depèn cada vegada més dels fluxos d’energia i materials en un entorn ecològic finit, el consum de materials per càpita global ha augmentat un 15% des de l’any 1980[i], i el consum total d’energia en un 50% des de l’any 1990[ii] . A Catalunya el consum final d’energia ha augmentat un 46% al període 1990-2017[iii]-. L’augment en el consum de recursos força l’extensió de les fronteres extractivistes i la crisi del coronavirus reforça la idea que la viabilitat econòmica depèn d’una complexa xarxa de relacions biològiques que interconnecten el món dels humans amb la resta de la natura. Salut humana, economia humana, i salut ambiental estan molt més profundament interrelacionades del que usualment considerem. Per això si aspirem a un marc econòmic estable és també imprescindible fer un gir a fons del model socioeconòmic en relació amb la natura i aturar la visió Faustiana, on tota la natura no utilitzada és natura inútil[iv]

Un confinament amb conseqüències incertes. Vivim tancats a casa, segregats dels carrers, places i entorns naturals que constitueixen l’espai públic de la ciutat. Aquest confinament en certa manera és una volta més al primer replegament que va començar fa dècades amb el desplaçament massiu de la majoria de la població del camp a les ciutats que des de llavors a la seva vegada no han deixat de créixer. Per fer-nos una idea a escala global les àrees urbanes s’han duplicat als darrers quaranta anys[v] i la població que viu en elles s’ha multiplicat per dos i mig. S’ha passat de menys del quaranta per cent del total de la població vivint a entorns urbans a un cinquanta sis per cent i s’espera que al 2050 el percentatge arribi al setanta per cent[vi]. Aquest és de fet el percentatge de la població que ja ara mateix viu en municipis de més de 20.000 habitants a Catalunya[vii], som una societat molt urbana. La creixent urbanització ens ha allunyat dels espais naturals en el dia a dia i una bona part de la població hem passat a viure en entorns molt artificialitzats “desconnectats mentalment” del medi natural. Però tot sembla apuntar a que la situació excepcional de les darreres setmanes està produint – si més no a curt termini – una certa revalorització del que és natural i de l’entorn rural. S’haurà de veure si aquest fenomen comporta algun tipus d’efecte en la nostra relació amb la natura i en el debat urbà-rural o és només una reacció espúria condicionada per les limitacions físiques de moment. En un altre sentit totalment invers la por al contagi també pot comportar l’acceptació del “confinament individual” com a mesura de seguretat que s’estengui més enllà d’aquest període d’emergència. Aquesta opció pot acabar promovent comportaments ambientalment negatius quan es produeixi el desconfinament, com per exemple la substitució de l’ús del transport públic per l’ús del vehicle privat, un efecte que ja s’ha començat a observar i que els productors i venedors de vehicles ja estan veient com una oportunitat de negoci també al nostre país[viii].

El retorn de Gaia. El coronavirus ha posat en evidència fins a quin punt en general havíem infravalorat la forta interrelació de la nostra espècie amb la resta del medi natural. Fruit d’aquest “redescobriment” aquests dies s’ha tornat a posar sobre la taula el risc que suposa pels propis humans el desequilibri ambiental en el qual vivim i la pressió que estem exercint sobre el territori. A Catalunya aquesta pressió és sobretot urbanística i és especialment rellevant a la franja costanera on als primers 100 metres el 59% de la costa es troba urbanitzada en nuclis de població compacte (pobles i ciutats) i difusa (cases unifamiliars, hotels, càmpings). Si no es compta la longitud dels dos extrems de Catalunya, el delta de l’Ebre i el cap de Creus, la proporció de costa urbanitzada puja fins al 81%[ix]. A escala global tres quartes parts de la superfície terrestre està severament alterada per l’acció humana[x] i la pressió sobre l’ecosistema més pristí no deixa d’augmentar: al període 2000-2013 s’ha reduït un set per cent la superfície de boscos intactes a tot el món[xi]. El principal vector de pressió és l’extracció de recursos. De fet, la meitat de la deforestació global està associada a l’expansió de l’agricultura, la ramaderia i el la mineria[xii]. Aquesta pressió està contribuint decisivament a la crisi a la biodiversitat sense precedents on vivim amb un milió d’animals en estat amenaçat, entre el que es troben més d’un terç dels mamífers, un quaranta per cent dels amfibis i més del trenta per cent de les estructures corals[xiii]. Però l’expansió territorial no només comporta problemes sobre la biodiversitat, i conflictes ambientals (es pot trobar molta informació sobre els conflictes ambientals generats a tot el món al projecte Environmental Justice Atlas[xiv] amb més de tres mil casos documentats) – sinó que constitueix una font de riscs sobre la salut important en accelerar el traspàs de malalties entre resta d’animals i humans, un tema que s’ha revaloritzat amb la crisi del coronavirus. S’estima que actualment a l’entorn del seixanta per cent de totes les malalties infeccioses són fruit de la transferència resta d’animals-humans, i aquest percentatge augmenta fins al setanta cinc per cent per a les noves malalties infeccioses[xv]. La pressió sobre l’ecosistema, conjuntament amb el comerç i consum il·legal d’espècies accelera aquests processos. En resum, la crisi del coronavirus està donant més visibilitat a la problemàtica de la pressió territorial en bona part generada pel model alimentari i el sobreconsum associat al sistema socioeconòmic majoritari predominant.

També creix la preocupació sobre fins a quin punt estem introduint riscs ambientals a causa del nostre comportament com a espècie en relació al canvi climàtic: sabem per exemple que el canvi climàtic afavorirà la transmissió de malalties infeccioses pel desplaçament d’animals que les transmeten a zones noves. A casa nostra per exemple és molt previsible que augmenti la presència del virus del dengue o del chikunguya, així com possiblement la malària[xvi]. Quins nous impactes socio-ambientals inesperats estem induint cada dia que no portem a terme una lluita efectiva contra el canvi climàtic?

Les polítiques de lluita contra la pèrdua de biodiversitat terrestre i contra el canvi climàtic poden ser, degut a la vinculació pública que s’està fent amb el coronavirus, dues de les polítiques ambientals que destaquin sobre altres polítiques ambientals en l’escena política als propers mesos.

Ha aparegut una nova la línia de referència. Daniel Pauly, un gran biòleg marí -premi Ramon Margalef entre molts d’altres-, utilitza tot sovint la idea de “línia de referència mòbil” per explicar que en alguns contextos – com és al cas marí- la situació ha canviat tan de pressa a les darreres dècades que ni tan sols som capaços ni d’imaginar com seria aquell mateix context si disminuïm la pressió sobre ell. A les ciutats ens ha passat el mateix, el canvi per exemple en la mobilitat ha estat tan ràpid als darrers cinquanta anys que ens costa imaginar la mateixa ciutat amb menys cotxes i menys contaminada i sorollosa. Els nostres pares o avis sí que ho recorden, però molts de nosaltres no havíem tingut mai l’experiència vital d’una ciutat poc contaminada. La crisi del coronavirus, ha posat per uns dies la ciutat a mínims, en un “mode descans” que ens ha permès viure personalment aquesta línia de referència. Això és important, no tant per l’impacte directe sobre la salut dels baixos nivells de contaminació d’aquests dies, sinó perquè hem fet vivencials el que en bona part eren fins al moment possibilitats teòriques. A més a més la bona notícia és que els nivells registrats aquests dies en termes de contaminació són en molts casos bastant inferiors als que la mateixa Organització Mundial de la Salut estableix com nivells de referència assumibles per garantir una bona salut. Hi ha per tant un espai de vida futura saludable i normalitzada possible entre els mínims registrats aquests dies i els nivells considerats com segurs. En termes de contaminació hi ha una nova línia de referència aspiracional que hem viscut i un espai de vida possible, un “dònut”, on podem viure en un entorn saludable i al mateix temps socialment factible. Caldrà veure si som capaços d’assolir-ho quan el discurs de “salut” no estigui tant alt a l’agenda política.   


[i] Nacions Unides. IPBES. Global Assessment Report on Biodiversity and Ecosystem Services. 2019.

[ii] Agència Internacional de l’Energia. Data Statistics. Total final consumption (TFC) by sector, World 1990-2017. Disponible a: https://www.iea.org/

[iii] Generalitat de Catalunya. ICAEN. Balanç energètic de Catalunya 1990-2017.

[iv] John Proops i Hans-Christoph Binswanger. The dilema of modern humans and nature: an exploration of the Faustian Imperative. A Ecological econòmics, concepts and methods. Malte Faber, Renier Manstetten, John Proops. Edward Elgar, 1996.

[v] Nacions Unides. IPBES. Global Assessment Report on Biodiversity and Ecosystem Services. 2019.

[vi] Nacions Unides. Department of Economic and Social Affairs Population Dynamics. World Urbanization Prospects 2018. Disponible a: https://population.un.org/wup/

[vii] Generalitat de Catalunya. IDESCAT. Padró Municipal d’Habitants 2019. Es pot consultar aquí: https://www.idescat.cat/

[viii] Veure per exemple l’entrevista a Gerardo Pérez, president de la patronal de concesionaris Faconauto on declara “Si hay algo positivo de esta crisis es que el automóvil va salir muy reforzado, porque en los próximos meses el entorno común va a estar más cuestionado. El que usaba más el transporte público es posible que decida utilizar más su vehículo propio”. https://www.abc.es/motor/reportajes/abci-gerardo-perez-faconauto-imprescindible-plan-incentivos-neutralidad-tecnologica-202004090151_noticia.html#vca=rrss-inducido&vmc=abc-es&vso=tw&vli=noticia-foto&ref=https://t.co/o2lSC4kshM?amp=1

[ix] Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Configuració del litoral català. http://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/costes_i_muntanya/la_costa_catalana/la_costa_catalana/ Consultat l’11 d’abril de 2020.

[x] Nacions Unides. IPBES. Global Assessment Report on Biodiversity and Ecosystem Services. 2019.

[xi] Nacions Unides. IPBES. Global Assessment Report on Biodiversity and Ecosystem Services. 2019.

[xii] National Geographic. Deforestation explained. https://www.nationalgeographic.com/environment/global-warming/deforestation/ Consultat l’11 d’abril de 2020.

[xiii] Nacions Unides. IPBES. Global Assessment Report on Biodiversity and Ecosystem Services. 2019.

[xiv] Leah Temper, Daniela del Bene and Joan Martinez-Alier. 2015. Mapping the frontiers and front lines of global environmental justice: the EJAtlas. Journal of Political Ecology 22: 255-278. https://ejatlas.org/ Consultat l’11 d’abril de 2020.

[xv]Nacions Unides. UNEP. Zoonoses: Blurred Lines of Emergent Disease and Ecosystem Health. Disponible a: https://wedocs.unep.org/bitstream/handle/20.500.11822/32060/zoonoses.pdf?sequence=1&isAllowed=y Consultat el 12 d’abril de 2020.

[xvi] Generalitat de Catalunya. Tercer Informe Sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. 2016.

Subscripció (vull que existiu!)

COL·LABORADOR/A

20€/any

  • Descomptes als nostres cursos i activitats d’entre el 10 i el 20%
  • Gràcies pel teu suport econòmic. Aquesta web , i el projecte que hi ha darrera, és possible gràcies a les vostres contribucions econòmiques
Subscriure’m!

SUBSCRIPTOR/A

40€/any

  • Beneficia’t de descomptes als nostres cursos d’entre el 20 i el 50%
  • Rebre el monogràfic en format pdf  llest per a imprimir-te’l, o bé llegir-lo amb funcions interactives
  • Rep al teu correu un resum quinzenal d’articles de Sobiranies.cat i un llistat del més interessant que hem trobat d’altres publicacions
Subscriure’m!

SUBSCRIPTOR/A PREMIUM

70€/any

  • Beneficia’t de descomptes als nostres cursos d’entre el 40% i el 60%*
  • Un curs gratuït a l’any de la teva elecció
  • Gaudeix dels continguts de youtube amb antel·lació (els que no siguin en directe)
  • En els directes, sempre que sigui possible, accés a una conversa en grup reduir amb els i les ponents.
  • Participa amb el Consell de Redacció en el disseny i debats dels monogràfics mensuals.
Subscriure’m!

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.