Compartir

Entendre i comabatre a Vox, dues cares de la mateixa moneda

L'entrada de Vox al Parlament requereix d’una anàlisi per comprendre l’abast d’aquesta realitat i com cal afrontar-la.

03/03/2021

“L’extrema dreta sempre arriba allà on no arriba l’Estat 

i és funcional als seus interessos: 

opera com la porra extensible del sistema.” 

Xavier Vinader.

Vox ja és al Parlament. Allò que fa sis o set anys ens hagués semblat impensable ja és una realitat. I aquesta constatació requereix d’un anàlisi seriós per comprendre l’abast d’aquesta realitat i com cal afrontar-la. Què ha passat perquè una força clarament xenòfoba i homòfoba hagi obtingut 218.121 vots a tot Catalunya? Han aconseguit atreure electors dels barris populars com alguns prediquen? Com s’ha d’encarar la seva presència al Parlament? La quantitat d’interrogants que ha deixat el resultat obtingut per Vox el 14F és gairebé infinita.

El primer que cal fer és anar als orígens. Com indiquen diversos acadèmics i analistes, el primer intent de construcció d’una força d’extrema dreta “moderna” a Catalunya és el partit Plataforma per Catalunya, comandat pel vigatà Josep Anglada. Plataforma per Catalunya era, fa pocs anys, un maldecap per a analistes polítics i socials perquè costava molt calibrar el perill de la retòrica incendiària i populista de PxC: amb el seu discurs manifestament en contra de la immigració a partir del lema simplista ‘Primer els de casa’, amb vídeos en els quals s’acusaven dones musulmanes d’apropiar-se de recursos públics, amb la falsa amenaça que els burques envairien Catalunya i amb protestes contra mesquites en municipis com Salt o Premià de Mar. Tot girava al voltant del personalisme d’Anglada, que actualment segueix embolicat en una gran quantitat de polèmiques, com ara acusacions d’incitació a l’odi i agressions físiques.

Les eleccions municipals del 2011 van ser el moment àlgid de PxC: va multiplicar per cinc els seus vots, fins als 67.000, i va aconseguir 67 regidors a 39 localitats, fins i tot a algunes insígnies de l’esquerra com l’Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet. Un any abans, va fer tremolar la política catalana quan, per poc més de 5.000 vots, no va aconseguir entrar al Parlament després d’aconseguir més de 75.000 suports (un 2,42% del total). [1]

Vox no apareix a la política catalana com un bolet que ningú sap d’on ha sortit, sinó que hi ha un conjunt d’experiències prèvies que van generar l’ecosistema necessari perquè aquest nucli dirigent s’anés conformant

I això no és baladí, perquè ara ens trobem amb que el número 3 de la llista de Vox per Barcelona, Juan de la Cruz, és un ex càrrec de PxC també pendent d’un judici oral per un delicte de discriminació i incitació a l’odi contra un grup d’immigrants a les eleccions municipals del 2011. La número 5, Mónica Lora, també prové de PxC, en va ser regidora a Mataró durant 8 anys i està pendent de judici pel mateix cas que De la Cruz. El número 7 de la llista per Barcelona, Manuel Jesús Acosta, també va formar part de la candidatura Via Democràtica al 2012, una escissió de plataforma per Catalunya.

El que veiem en definitiva és que Vox no apareix a la política catalana com un bolet que ningú sap d’on ha sortit, sinó que hi ha un conjunt d’experiències prèvies que van generar l’ecosistema necessari perquè aquest nucli dirigent s’anés conformant, juntament amb gent que provenia del PP, com el mateix candidat, Ignacio Garriga o la seva mà dreta, Antonio Gallego, que va arribar a ser portaveu adjunt del grup parlamentari del PP al Congrés i col·laborador molt proper al llavors portaveu dels populars Rafael Hernando.

Qui vota a VOX?

Un cop ja coneixem una mica millor quina és la procedència de l’actual nucli de Vox a Catalunya, i per tant, quines idees defensen, cal preguntar-se on obtenen els seus vots, o dit d’una altra manera, qui els vota?

Vox ha aconseguit situar-se com a quarta força política, té 11 diputats i un 7,6% del vot. Però si observem les dades amb cert deteniment n’hi ha una primera que destaca: dels seus poc més de 215.000 vots, només n’hi ha 45.000 fora de la circumscripció de Barcelona. Ara bé, això no vol dir que no hi hagi vot fora de l’àrea metropolitana, per exemple a Vila-seca (un 19% per a Vox), Salou (un 18%) o Roses (un 15%) [2]. Tanmateix, cal tenir en compte que segurament a molts llocs el percentatge s’eleva gràcies a l’alta abstenció d’altres grups de votants.

Com ja ha analitzat el politòleg Jordi Muñoz, Vox té els seus millors resultats als dos extrems de la distribució de renda, a les seccions més pobres i a les més riques. En canvi, a les zones de classes mitjanes i mitjanes-altes és on té pitjor resultat. En el cas de Vox, a més, s’observa que és a les seccions censals on viu l’1% més ric s’hi concentra un gran percentatge de vot. De fet, a Barcelona, els seus millors resultats es donen a Pedralbes (rendes més altes), a Torre Baró i a Ciutat Meridiana (rendes més baixes). [3]

El millor resultat històric del PP al Parlament havien sigut 19 diputats, ara si sumem les tres forces que podríem etiquetar com de “dreta espanyolista” (PP, C’s i Vox) sumen un total de 20 escons

Justament a Barcelona, Vox ha estat el quart partit més votat. Però hi ha moltes diferències segons el districte, i Sarrià – Sant Gervasi és on aconsegueix millors resultats: un 11% dels vots. Tanmateix, a la ciutat de Barcelona, l’ascens de Vox és només d’1,8 punts percentuals, i passa d’un 5,3% dels vots en les eleccions generals a un 7,15% en les catalanes: pràcticament els mateixos vots, 44.400 vots, només uns 700 votants més. [4]

Com hem vist, la majoria dels votants de Vox a Catalunya provenen de barris rics i d’accent espanyolista però també d’alguns barris obrers concrets on hi ha una situació econòmica extrema i un sentiment antiindependentista molt profund, un exemple clar n’és el 14% de vot que Vox va obtenir a Badia del Vallès.

Ara bé, també hem de saber que els seus resultats en les autonòmiques catalanes van en la línia dels seus resultats a la Comunitat de Madrid —Vox hi va tenir un 8% del vot i 12 diputats— o a Andalusia —on va sumar un 11% del vot i 12 escons. I de la mateixa manera, també és important tenir en compte que el millor resultat històric del PP al Parlament havien sigut 19 diputats, ara si sumem les tres forces que podríem etiquetar com de “dreta espanyolista” (PP, C’s i Vox) sumen un total de 20 escons. La qual cosa podria indicar que aquests resultats no deixen de ser els de l’espai tradicional de dreta espanyolista a Catalunya.

Com es pot actuar davant la seva presència institucional?

Arribats a aquest punt la pregunta és, com han d’actuar la resta de forces democràtiques en front de Vox i el seu missatge d’odi? És un debat obert i amb múltiples respostes. S’ha de fer un cordó sanitari per aïllar-los? Se’ls ha de rebatre amb arguments? Se’ls ha de normalitzar perquè no puguin presentar-se com a outsiders?

Hi ha experiències sobre el cordó sanitari. Sense anar més lluny és el que es va fer a Vic amb Plataforma Per Catalunya, el resultat va ser que en les properes eleccions Anglada va millorar els seus resultats. Una cosa similar ha succeït a França amb l’aïllament del Front Nacional primer i amb Reagrupament Nacional després. Segurament perquè el cordó sanitari els hi permet seguir presentant-se com a outsiders del sistema. 

La línia compartida per tots els actors és que no es pot encaixar amb normalitat la seva presència

Tanmateix, també hem pogut comprovar d’aprop què passa quan no hi ha cordó sanitari, en aquest cas ho hem vist al Congrés dels Diputats on hi ha un representant de Vox a la mesa i on s’ha normalitzat la seva presència amb diferents partits arribant-hi a acords. De moment, sembla que aquesta “normalització” no ha servit per frenar el seu creixement ni per evitar que es presentin com a outsiders. 

Ara sembla que al Parlament els partits independentistes, els comuns i el PSC estan d’acord en explorar una fórmula que permeti tallar d’arrel la presència de l’extrema dreta a la cambra. Vetar la seva representació a la mesa i evitar que presideixin comissions són dues de les accions que compten amb un ampli suport de l’hemicicle. Per tant, la línia compartida per tots els actors és que no es pot encaixar amb normalitat la seva presència. Tot i així, és difícil frenar les propostes i iniciatives que registrin, ja que el criteri seguit fins ara per la Mesa del Parlament és només valorar que siguin ajustades en termes formals.

Si el nostre ‘altre’ és Vox establim una relació en què passem a constituir-nos en relació a ells, això és: perdem la capacitat de marcar el discurs i, en última instància, l’horitzó

A partir d’aquest punt la pregunta és evident, com combatre a Vox? Com ho podem fer per desmontar la seva ofensiva discursiva sense situar-nos en una posició defensiva?

En primer lloc, assumint que a Catalunya no hi ha més de dos-cents mil feixistes que avalen les teories negacionistes de la Covid19, de la violència masclista o dels drets de les persones LGTBI. Dir feixisme a tot el que no ens agrada pot acabar sent perillós i encara que així ho fos -i aquesta és la qüestió fonamental-, un vot ni és un acte que torni feixista, ni la demostració que ja s’és.

Quan des de posicions progressistes es diu que hem de posicionar-nos com l’alternativa a Vox no estem sinó assumint una relació d’alteritat, s’està dient que la nostra labor és frenar al feixisme i que, per tant, som una reacció. Si el nostre ‘altre’ és Vox establim una relació en què passem a constituir-nos en relació a ells, això és: perdem la capacitat de marcar el discurs i, en última instància, l’horitzó. [5]

Com comentava el diputat Joan Mena recentment, en política no hi ha espais buits, i si no és l’esquerra la que dóna resposta a les mancances i a les reclamacions dels nostres barris, ho farà l’extrema dreta agitant la bandera de la confrontació de l’últim contra el penúltim. [6]

Per tant, per combatre a l’extrema dreta, el primer que hem d’atendre és la sensació generalitzada que té molta gent que les institucions estan cada cop més lluny justament quan la gent més necessita sentir a prop aquesta presència [7]. I per a fer front a això no cal buscar receptes màgiques: cal blindar els drets i fan falta polítiques públiques que puguin garantir que els més vulnerables no se sentin abandonats pels seus representants. El dret a l’habitatge, una ocupació de qualitat, l’accés a la salut o a l’educació pública i l’aposta per la multiculturalitat com a element cohesionador dels nostres barris és l’únic antídot.

Referències:

[1] Faus, J. (2019). Vox s’empassa Plataforma per Catalunya. Obtingut de: https://cat.elpais.com/cat/2019/02/16/catalunya/1550343686_509605.html 

[2] Picazo, S. (2021). ¿Dónde ha conseguido Vox más votos en Cataluña?. Obtingut de:  https://www.elcritic.cat/noticies/donde-ha-conseguido-vox-mas-votos-en-cataluna-82367 

[3] Muñoz, J. (2021). Quina relació hi ha entre la renda i el vot a Catalunya?. Obtingut de: https://www.elcritic.cat/dades/rics-pobres-i-classes-mitjanes-quina-relacio-hi-ha-entre-renda-i-vot-a-catalunya-83103 

[4] Picazo, S. (2021). ¿Dónde ha conseguido Vox más votos en Cataluña?. Obtingut de:  https://www.elcritic.cat/noticies/donde-ha-conseguido-vox-mas-votos-en-cataluna-82367 

[5] López, G. (2019). No hay que parar a Vox, hay que ser mejores. Obtingut de: https://latrivial.org/no-hay-que-parar-a-vox-hay-que-ser-mejores/ 

 [6] Mena, J. (2021). Gobierno de izquierdas en Catalunya: el único cordón sanitario útil contra la extrema derecha. Obtingut de: https://blogs.publico.es/otrasmiradas/46605/gobierno-de-izquierdas-en-catalunya-el-unico-cordon-sanitario-util-contra-la-extrema-derecha/ 

[7] Moreno, I. (2019). ¿Cómo entender el auge de Vox?. Obtingut de: https://latrivial.org/como-entender-el-auge-de-vox/

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.