Compartir

Entre la història i el deliri

La idea de fondo es que hay un complot perfectamente planificado que dura siglos por medio del cual nos han ocultado que Cristóbal Colón, Miguel de Cervantes, Rodrigo Díaz de Vivar (el Cid) –que ya son ganas-, Leonardo da Vinci y una larga serie de personajes históricos de todo el mundo en realidad eran catalanes.

28/05/2020

Vicent Baydal i Cristian Palomo (Coord): Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la nova història, Vic, Eumo, 2020.

De primer vaig creure que la idea que Cristòfol Colom era català era un gag de Polònia. Vaig pensar que feia gràcia. Més tard em vaig adonar que la cosa anava seriosament i  que, sorprenentment, qui ho deia era nacionalista català. Va tenir un gran ressò als mitjans de comunicació. El primer que vaig pensar va ser: només falta que ara tots els indígenes d’Amèrica tinguin mania als catalans. Quina estupidesa! 

La idea de fons és que hi ha un complot perfectament planificat que dura segles pel que ens han manllevat que Cristòfol Colom, Miguel de Cervantes, Rodrigo Díaz de Vivar (el Cid) -que ja son ganes-, Leonardo da Vinci i una llarga corrua de personatges històrics d’arreu del món en realitat eren catalans. Sembla mentida que un plantejament delirant com aquest hagi tingut tant de recorregut. Una part del nacionalisme català més essencialista s’hi ha llançat de cap. Perquè és reaccionari aquest plantejament? Perquè es fonamenta en la tesi del complot. Podríem dir que la idea la fonamenta per primera vegada l’abat Barruel quan analitza sota aquest prisma -el complot- la revolució francesa a Memoria para servir a la historia del Jacobinismo. A Espanya anys després serà el capellà català Joan Tusquets qui en el llibre Orígenes de la revolución española fonamentarà la historiografia franquista sota el lema del “complot judeo-masónico-comunista”. 

Aquesta pretesa “Nova historia” no es fonamenta en la recerca de noves fonts de la historia sinó en l’expressió de desitjos i tergiversacions de la veritat. El problema és que, quanta feina donen els mals historiadors! Una cosa és tenir una certa mirada romàntica sobre el passat, com Ferran Soldevila, on hi podríem tenir una actitud condescendent. L’altre és inventar-s’ho tot. A més cal dir que el passat no el podem canviar, el que si podem fer és intentar transformar el futur.

Aquesta literatura pseudohistòrica desprestigia el republicanisme independentista actual. Amb les idees de Jordi Bilbeny i companyia i la NH els adversaris ho tenen molt, molt fàcil. En canvi ho tenen molt difícil amb Josep Fontana.

No em deixa de meravellar la capacitat que tenen  alguns de defensar idees que a mi em semblen al·lucinants. Per exemple Mike Hughes, un nord-americà de 64 anys,  va tenir molt de predicament amb la seva idea del terraplanisme. Es va matar després de llançar-se amb un coet al desert de Califòrnia. Suposo que el coet estava dissenyat amb el mateix desdeny per la ciència. Els autors del llibre dediquen una part important del llibre a desmuntar la historiografia espanyolista igual de delirant.

Però voldria centrar-me en un aspecte del problema. Una de les modes que existeixen des de fa algun temps és la de considerar que els llibres -o articles- amb notes a peu de pàgina es llegeixen menys que si no n’hi ha. Si no hi ha notes en un llibre d’història perdem tota referència de confiança i obrim el camp a qualsevol idea postmoderna. Potser són dels que consideren que l’experimentació amb drogues és més real que la realitat mateixa i, per tant, tant val el relat d’un desinformat que el d’un estudiós, potser fins i tot val més el del desinformat perquè no està condicionat. Aznar va acabar dient que calia eliminar “el mismo concepto de causa”. Per què les idees postmodernes acaben essent sempre de dretes? Derivat d’aquest tipus de “raons” les editorials, en el millor dels casos, fan coses com posar totes les notes al final o al final de cada capítol. Així llegir un llibre es converteix en un acte de fe. Cal asseure’s correctament i tenir a mà dos punts de llibre, un al lloc on hem acabat la lectura i l’altre al lloc on hi ha les notes. Si llegint una frase volem saber d’on ha tret l’historiador aquella idea o aquella informació, si la nota és al peu de pàgina, amb un lleu moviment d’ulls saps quina referència té. En canvi, de la manera “postmoderna” has de tenir el punt de llibre a les notes i allí buscar el número corresponent, si estan agrupades totes al final quan has trobat el número, llavors te n’adones que no lliga, llavors veus que t’has equivocat de capítol. Ganes de mortificar el client-lector. No deixa de ser una paradoxa que quan l’edició la fan en gran part les màquines ara s’editi tan malament. Algú creu que els que llegim comprem els llibres en funció del preu? O sigui, vaig a comprar el darrer llibre de Josep Fontana i si és molt car el deixo i en compro un del Pío Moa més barat. 

Han fet molt bé aquests valerosos historiadors en posar la banya d’una forma metodològicament implacable i irrebatible sobre la NH, però llancen a més reptes a la societat, als historiadors, als editors i als lectors: calen aparells crítics i notes a peu de pàgina, moltes notes a peu de pàgina. Si no, val el mateix un boig que diu que William Shakespeare era català que un savi com Josep Fontana.


[1] Augustin Barruel: Memoria para servir a la historia del Jacobinismo, 1797; Compendio de las memorias, para servir á la historia del Jacobinismo, traducción de Simón de Rentería y Reyes, Villafranca del Bierzo, Pablo Miñón, 1812. Edición facsímil, Valladolid, Maxtor, 2013

[2] Joan Tusquets: Orígenes de la revolución española, Barcelona, Ed. Vilamala, 1932.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.