Compartir

ETA i nosaltres. Història d’un periodisme (gens) innocent

El nou llibre de l’Antoni Batista,representa un merescut reconeixement a l’autor, en la seva llarga trajectòria analítica del conflicte basc.

11/12/2020

Antoni Batista, ETA i nosaltres, Barcelona, Pòrtic, 2020

Darrerament tenim bona collita de llibres en català sobre política, amb una repercussió en premsa i crítica que no deixa de ser una bona notícia. Un dels que destaca és el nou llibre de l’Antoni Batista, que més enllà de l’oportunitat en la sortida – 20 anys de l’assassinat de l’Ernest Lluch- representa un merescut reconeixement a l’autor, en la seva llarga trajectòria analítica del conflicte basc. ETA i Nosaltres és el seu darrer llibre – el darrer, no l’últim, ens cal encara una radiografia extensa del món del PNB!- dels deu que ha fet l’autor sobre el País Basc a través dels contactes i episodis recopilats per Batista al llarg de la seva trajectòria. La tria i descripció dels protagonistes del llibre – Josu Urrutikoetxea, Robert Manrique, Rosa Lluch, Ramón Etxezarreta, Eva Forest, Pasqual Maragall, i un llarguíssim etcètera de noms – amb alguna sorpresa-  ja ens indica la mirada polièdrica de l’autor, amb l’afegit de situar Catalunya com a variable dependent del cas basc. Si poguéssim reduir la producció de l’autor en una pel.licula, ETA i Nosaltres en seria el “com s’ha fet”, els crèdits, les localitzacions, els protagonistes principals i secundaris, l’escenografia, i evidentment, la banda sonora. No cal dir més: llegiu-lo, després de comprar-lo en una llibreria arrelada al barri, ciutat o poble. Val molt la pena. 

Si poguéssim reduir la producció de l’autor en una pel.licula, ETA i Nosaltres en seria el “com s’ha fet”

De fet, l’àmplia i sorprenent difusió del llibre – no sol passar, malauradament- ens parla tant o més del reconeixement a l’autor que no pas del llibre en qüestió. El antropólogo inocente, de Nigel Barley, és tota una referència per qui es vulgui dedicar a l’etnografia des d’una metodologia d’observador participant. Irònic, divertit i punyent, en el llibre s’hi descriu l’experiència de barrejar-se en una cultura i societat que no es la pròpia per tal de retratar-ne els usos i costums.  I ens ve a dir un parell de coses: que per poder explicar primer has de conèixer en profunditat; i que, per aconseguir-ho, cal que formis part del paisatge quotidià d’allò observat, de tal manera que fins i tot et converteixis en invisible als ulls dels que pretens observar. No tant que siguis com un d’ells – ja saben que no ho ets- però si que et reconeguin, que et deixin observar. I hi he pensat per reflexionar sobre les claus per entendre la transversal i reconeguda tasca de l’Antoni Batista en els  llibres, cròniques, seminaris, opinions i projectes  audiovisuals – sí, en la imprescindible La Pelota Vasca de Medem hi havia la mà de Batista- sobre el País Basc en general i la violència multilateral que la societat basca ha patit els darrers 40 anys en particular. Anys i panys d’anades i vingudes, d’estades, de cultivar i cuidar les fonts, de participació en actes culturals, gastronòmics i, evidentment, polítics, han fet de Batista un periodista-escriptor-antropòleg de la cultura i societat basca. Perquè no n’hi ha prou amb haver llegit molt sobre el tema, conèixer els actors i estar-hi molt i molt interessat. No n’hi ha prou. Per entendre una societat, i en els cas que ens ocupa, una societat amb un conflicte de violència política incrustada que els ha travessat fins l’espinada, cal saber que no és Nafarroa Euskadi Da, sinó al revés, que els bilbaïns al Guggenheim li diuen la casita del Perro, que el giputxis tenen com a psicòleg un passeig en un dia de pluja i vent al Peine de los Vientos, que els vitorians, per molt Parlament que tinguin, no deixen de ser uns patateros, i que l’ADN basc no té tant a veure amb el nombre de cognoms impronunciables sinó amb la transparència que aconsegueixes a l’hora de tallar l’Idiazábal, de com et relaciones amb el temps, de com pateixes en silenci, i sobretot, de com cantes després d’un bon àpat a la sidreria, que se debe ir, cuando toca, ni antes ni después. 

També es veritat que formar part del paisatge és condició necessària però no suficient. La segona clau que explica la referencialitat de l’autor en el cas basc és l’acreditat ofici de Batista en l’exercici de la disciplina, del qual és doctor i professor. Rigorós, discret, protector de les fonts, en un dels seus primers llibres, Terror i negligència: Hipercor i la construcció periodística d’ETA, ja va demostrar que per molt complicat que fos el context ell faria de periodista, al mateix temps que feia de mestre també pels que ens miràvem el conflicte basc amb els ulls esbiaixats i empeltats de simpatia ideològica envers el món abertzale. I és que a banda del relat en si – que repeteixo, cal llegir-  l’interès del llibre és veure com es conreen i mantenen les fonts al llarg dels anys, així com les tensions d’una professió tan sotmesa a la pressió política com és el periodisme, que l’autor dignifica posant-lo, quan calgui, al servei de la recerca obligatòria de la pau, tasca en la qual un perfil discret com el de Batista encaixava a la perfecció.  Meta periodisme útil, en podríem dir. 
En el món anglosaxó professionalitzat no es permet escriure sobre llibres d’autors amb qui tens algun vincle directe o interposat. I com que la meva partida de naixement queda lluny de Leicester i conec l’Antoni Batista, no em queda més remei que advertir el lector que això no és una ressenya, ni tan sols una crítica. És senzillament, una recomanació.  Sobre aquest llibre, i ja posats, també dels altres. Pel que fa al cas que ens ocupa, a ETA i Nosaltres hi descobrireu la història d’una relació entre dues societats que s’ajuden i s’aprecien més del que el tòpic diu, explicada amb una prosa treballada, una mirada plural, un coneixement profund, i un mètode empeltat de musicalitat i gastronomia, les altres claus que expliquen l’èxit d’un periodisme, i un autor, afortunadament gens innocent.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.