El Pacte Verd pot servir per, a banda d’allunyar la nostra civilització de l’abisme ecològic, permetre que els moviments ecologistes facin el treball molecular necessari amb l’objectiu de canviar el sentit comú de la societat.

El Pacte Verd pot servir per, a banda d’allunyar la nostra civilització de l’abisme ecològic, permetre que els moviments ecologistes facin el treball molecular necessari amb l’objectiu de canviar el sentit comú de la societat.
Que la preocupació durant el confinament sigui si internet aguantarà, enlloc de preguntar-nos si aquest sistema capitalista extractiu pot aguantar més, diu molt de la nostra societat.
Si alguna cosa hem d’aprendre de la crisi de la covid-19 és que necessitem ampliar urgentment la nostra visió, i les nostres referències, per connectar les preguntes i els models, i els indicadors i les narratives que fem servir, per respondre-les amb una nova bioeconomia circular que ja comença a obrir-se camí malgrat l’hostilitat de tots els camps monodisciplinaris tradicionals.
Les crisi han existit periòdicament des de l’inici del capitalisme. El National Bureau of Economic Research dels EUA recopila 33 d’elles només des de 1854, una mitjana de dues per dècada, no havent hagut mai un període sense crisi durant més d’ 11 anys. Tot indica que el capitalisme conté alguna característica intrínseca que condueix a això.
Qui cregui que el treball a casa és una cosa nova és que no ha llegit a Edward P. Thompson. Per a ell la “forma normal” anar a treballar, que jo vaig observar en la meva infància, consistia a baixar en sabatilles a l’estudi amb una fumejant tassa de cafè en mà. El soroll de la màquina d’escriure era “treball”.
Amb tot, ni el que ja sabem del coronavirus ni la nova informació que va apareixent no treuen el xoc de que ens ha canviat la vida de dalt a baix i ens ha sumit en un estat d’angoixa i incertesa.
El capitalisme ha privatitzat el dolor, la qual cosa sens dubte li ha resultat molt rendible. D’una banda, ha explicat el trastorn mental com un problema químic o biològic individual que en la seva major part ha de ser tractat amb medicaments.
Els grans conceptes del debat públic estan vinculats, per norma general, al segle XX. Moltes vegades, però, l’origen d’aquests conceptes i referents enfonsa les seves arrels en el s.XIX, sobre el qual plana un notable desconeixement.