Aquest agost se’ns en va anar Jean-Luc Nancy, filòsof de l’individu i de la comunitat, pensador radical francès que va tractar de subvertir les falses dicotomies que en el nostre present ennuvolen els debats polítics.

Aquest agost se’ns en va anar Jean-Luc Nancy, filòsof de l’individu i de la comunitat, pensador radical francès que va tractar de subvertir les falses dicotomies que en el nostre present ennuvolen els debats polítics.
Quins han estat els processos de construcció de l’Economia Social i Solidària catalana en l’anterior normalitat? Quines són, a partir d’ara, les tres revolucions que haurà d’activar per afrontar l’abisme excepcional obert per la pandèmia?
Amb tanta distopia amunt i avall, no puc evitar preguntar-me si ara resultarà que és el nostre dia a dia des de sempre. Aquesta idea no deixa de rondar-me durant la vivència de la pandèmia mundial que ha retornat la paraula al top. I no em refereixo tant als porcs senglars envaint la Diagonal de Barcelona, sinó a aquesta societat indesitjable, deshumanitzada, tirànica, aterrada i controladora, a l’extrem oposat del que qualsevol de nosaltres hem fantasiejat com a utopia.
El nostre estat de benestar no es va dotar de polítiques públiques d’habitatge, ni de xarxes universals de serveis socials i garantia de rendes.