Eloi Gummà ressenya ‘Globalistas’ (Capitán Swing), el llibre de l’historiador Quinn Slobodian on es realitza una anàlisi detallada del neoliberalisme.

Eloi Gummà ressenya ‘Globalistas’ (Capitán Swing), el llibre de l’historiador Quinn Slobodian on es realitza una anàlisi detallada del neoliberalisme.
El moviment feminista ha organitzat manifestacions multitudinàries i una vaga general de treball, de cures i d’estudi sota el lema “Si les dones s’aturen, s’atura el món”.
Si alguna cosa hem d’aprendre de la crisi de la covid-19 és que necessitem ampliar urgentment la nostra visió, i les nostres referències, per connectar les preguntes i els models, i els indicadors i les narratives que fem servir, per respondre-les amb una nova bioeconomia circular que ja comença a obrir-se camí malgrat l’hostilitat de tots els camps monodisciplinaris tradicionals.
Les crisi han existit periòdicament des de l’inici del capitalisme. El National Bureau of Economic Research dels EUA recopila 33 d’elles només des de 1854, una mitjana de dues per dècada, no havent hagut mai un període sense crisi durant més d’ 11 anys. Tot indica que el capitalisme conté alguna característica intrínseca que condueix a això.
Un recent estudi de diversos politòlegs de la Universitat de Barcelona afegeix motius de preocupació: la crisi de salut pública hauria fet augmentar entre la ciutadania espanyola la tolerància a les restriccions de drets i llibertats, així com el suport a solucions autoritàries i tecnocràtiques.
Amb tot, ni el que ja sabem del coronavirus ni la nova informació que va apareixent no treuen el xoc de que ens ha canviat la vida de dalt a baix i ens ha sumit en un estat d’angoixa i incertesa.
El títol del llibre inclou un terme molt present tant a la teoria política com a la disputa política actual, prova d’açò és el títol de l’institut on es publica aquesta ressenya.
En un moment com l’actual, l’aliança públic-cooperatiu no és una de les opcions possibles a elegir, sinó que és l’única possibilitat de plantejar una ofensiva política per tal de garantir el dret d’existència.
La globalització neoliberal ha pres, especialment a partir de la dècada dels noranta, la forma d’un procés de sostracció de sobiranies populars, cosa que ha portat a un creixement de les qüestions nacionals en diversos, i a vegades fins i tot oposats, sentits.
El nostre estat de benestar no es va dotar de polítiques públiques d’habitatge, ni de xarxes universals de serveis socials i garantia de rendes.