Aquest 9 de maig, Dia d’Europa, sembla un bon moment per tornar a parlar del projecte, els valors i la legitimitat democràtica de la Unió Europea. Adam Majó situa la Declaració sobre la Identitat Europea de 1973 com a punt de partida per dur a terme les reformes necessàries de la Unió.
A Catalunya sempre s’ha dit que hi ha dos eixos electorals: el nacional i el dreta-esquerra. Des de fa almenys una dècada ha anat sorgint un tercer eix que és molt transversal. Podem trobar persones contràries a les vacunes, amb creences conspiranòiques o que senzillament creuen que és democràtic posar al mateix nivell opinions i fets.
Ortega y Gasset es queixava iradament que Alfons XIII de Borbó pretengués “tornar a la normalitat” després d’haver participat activament d’un règim corrupte i en decadència. Segons l’opinió d’Ortega només hi havia una única alternativa, sintetitzada en una consigna dràstica que parafrasejava els generals romans que van haver d’enfrontar-se amb Cartago: Delenda est Monarchia (la Monarquia ha de ser destruïda).
El nostre estat de benestar no es va dotar de polítiques públiques d’habitatge, ni de xarxes universals de serveis socials i garantia de rendes.
Està per veure si aquesta crisi, que posa en relleu una vegada més de la importància de la ciència i dels serveis públics de salut universals serà un revulsiu per a l’extrema dreta o si bé aprofitaran aquesta crisi per, una vegada més, treure rèdit de la por de la ciutadania a un perill intangible.
