Conversació entre Amadeu Recasens i Sònia Andolz moderada per Gala Pin, amb participació de membres d’entitats socials i de cossos de seguretat.
drets humans
Els carrers no seran sempre vostres
(…) a mesura que passen els dies sembla que les mesures preses per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social s’allunyen de tot el que voldríem (…), i ni tan sols mesures neokeynesianes seran realment considerades.
Perspectives feministes davant la COVID-19
El moviment feminista ha organitzat manifestacions multitudinàries i una vaga general de treball, de cures i d’estudi sota el lema “Si les dones s’aturen, s’atura el món”.
La crisi de la sobirania i el nou camp de lluita
El títol del llibre inclou un terme molt present tant a la teoria política com a la disputa política actual, prova d’açò és el títol de l’institut on es publica aquesta ressenya.
En un moment com l’actual, l’aliança públic-cooperatiu no és una de les opcions possibles a elegir, sinó que és l’única possibilitat de plantejar una ofensiva política per tal de garantir el dret d’existència.
La indefectible distopia dels Drets Sexuals i Reproductius
Amb tanta distopia amunt i avall, no puc evitar preguntar-me si ara resultarà que és el nostre dia a dia des de sempre. Aquesta idea no deixa de rondar-me durant la vivència de la pandèmia mundial que ha retornat la paraula al top. I no em refereixo tant als porcs senglars envaint la Diagonal de Barcelona, sinó a aquesta societat indesitjable, deshumanitzada, tirànica, aterrada i controladora, a l’extrem oposat del que qualsevol de nosaltres hem fantasiejat com a utopia.
Postpandèmia i benestar
El nostre estat de benestar no es va dotar de polítiques públiques d’habitatge, ni de xarxes universals de serveis socials i garantia de rendes.
Drets humans o seguretat, aquesta és la qüestió?
Està per veure si aquesta crisi, que posa en relleu una vegada més de la importància de la ciència i dels serveis públics de salut universals serà un revulsiu per a l’extrema dreta o si bé aprofitaran aquesta crisi per, una vegada més, treure rèdit de la por de la ciutadania a un perill intangible.