Compartir

La crisi de la sobirania i el nou camp de lluita

El títol del llibre inclou un terme molt present tant a la teoria política com a la disputa política actual, prova d’açò és el títol de l’institut on es publica aquesta ressenya. En un moment com l’actual, l’aliança públic-cooperatiu no és una de les opcions possibles a elegir, sinó que és l’única possibilitat de plantejar una ofensiva política per tal de garantir el dret d’existència.

Politòleg. Membre d'AGON Qüestions Polítiques (València)
28/05/2020

Albert Noguera: La ideología de la soberanía. Hacia una reconstrucción emancipadora del constitucionalismo, Madrid, Trotta, 2019.

La ressenya d’aquest llibre es produeix en un moment de pandèmia i canvi global que, lluny d’envellir les seues idees, mostra l’actualitat i l’encert del diagnòstic. La ideología de la soberanía aprofundeix investigacions realitzades anteriorment per l’autor, com són la impossibilitat del reformisme com a política transformadora,[1] la crisi de l’Estat social i les dificultats per generar igualtat[2] o la qüestió del subjecte polític.[3] A més, es planteja una pregunta clau en el moment actual: com garantir igualtat, dignitat i benestar a les nostres societats?

El títol del llibre inclou un terme molt present tant a la teoria política com a la disputa política actual, prova d’açò és el títol de l’institut on es publica aquesta ressenya. Per ideologia de la sobirania, Noguera entendrà (a) la creença en l’existència d’un únic nucli organitzador de la societat des del qual s’irradia el poder, i (b) l’establiment d’una vinculació entre eixe nucli i el Dret, excloent la resta de normes que no emanen d’aquest nucli. En el present ens trobaríem amb la paradoxa que la sobirania com a forma d’organitzar el poder i les societats està en crisi però, alhora, continua sent el punt de partida per pensar les alternatives.

Aquesta crisi de la sobirania a la qual fem referència estaria caracteritzada per establir un camp de lluita complex que s’hauria transformat d’una dialèctica binaria a una de triple eix. L’Estat ha sigut la institució que ha encarnat eixe nucli que anomenàvem i, per tant, actuava com a dipositari de la sobirania, imposant la dialèctica públic vs privat com l’únic camp de lluita. En el present ens trobem que, com a conseqüència del replegament neoliberal, l’Estat està desproveït de ferramentes per garantir dignitat i igualtat. Així, a l’Estat se li escapa control tant per dalt com per baix, és a dir, apareixen nous camps de lluita pels drets, com són el procomú i les relacions interestatals.

L’eix del procomú es caracteritza per ampliar el camp de la lluita de classes, afegint al conflicte públic vs privat el conflicte entre el procomú extractiu i el procomú cooperatiu. La novetat del procomú extractiu resideix en la centralitat que està ocupant en el capitalisme de les últimes dècades la producció immaterial. El capitalisme de producció material característic de la producció industrial hauria iniciat un procés de transició cap a la financiarització i l’especulació, adoptant la forma del “capitalisme de plataformes” (Airbnb, Uber, Glovo, Deliveroo, BlablaCar, Wallapop, Verkami, Coworkings, Amazon, etc.). 

El procés de mercantilització de serveis i recursos prestats per l’Estat social també ha generat formes d’autoorganització ciutadana solidària, que conformarien el procomú cooperatiu. Així, trobem grups de comaternitat, cooperatives d’habitatge, cooperatives de consum, bancs de llibres i material escolar organitzats per associacions de mares i pares d’alumnes, bancs de temps on s’intercanvien serveis, etc., que anirien ocupant un espai crucial a l’hora de prestar serveis i recursos.

L’eix de relacions interestatals estaria format per relacions d’igualtat i de desigualtat. El primer aspecte es caracteritzaria per processos d’integració articulats al voltant de l’intercanvi comercial i de serveis a partir dels principis de solidaritat entre pobles i governs, formant una cooperació entre Dret intern i Dret internacional. Per altra banda, les relacions interestatals de desigualtat estarien conformades per una articulació entre Dret intern i internacional de forma subordinada l’un a l’altre, de la manera menys garantista per als ciutadans d’un país.

Front a aquesta cartografia del camp de lluita se’ns presenten tres alternatives constitucionals: (a) una primera que tractaria de tornar a capturar els “poders salvatges” en l’interior de l’ordenament constitucional i suposaria un enfortiment de la ideologia de la sobirania (hiperconstitucionalisme); (b) una segona que sostindria l’abandonament del constitucionalisme, i la representarien en clau utòpica l’anarcocapitalisme, i en clau distòpica alguns plantejaments marxistes de la “societat sense valor”, les teories que des de l’ecologia política plantegen el col·lapse i el neomedievalisme de les relacions internacionals; i, per últim (c), el plantejament que Noguera defensa: l’alterconstitucionalisme. 

L’alterconstitucionalisme es presentaria, per una banda, com una superació del debat reforma o revolució plantejant-se com un nou reformisme i, per altra, com un abandonament del subjecte històric singular i homogeni. Noguera està continuant una reflexió respecte del subjecte polític que havia definit, al seu anterior llibre, com “agregació de lluites i moviments socials” per tal d’implementar una “democràcia corporativa de cogestió”.[4]

En aquest cas no aprofundeix tant en la forma del subjecte constituent capaç de refundar un Estat o construir-ne un altre, sinó que dibuixa una estratègia a mitjà termini. Així, es tracta de construir estructures d’organització col·lectives diferents per la seua pròpia composició social que ocupen i lluiten per disputar quotes de plusvàlua en diferents eixos del camp de lluita. 

Per tal de dur a terme aquesta estratègia s’ha de produir una aliança entre l’espai públic i l’espai del procomú cooperatiu. Assumint que la consciència del procomú cooperatiu és quasi inexistent, i més si ho comparem amb la quantitat d’espai social ocupat pel procomú extractiu, les administracions on governa l’esquerra (majoritàriament locals o intermèdies) han d’anar construint una cultura del procomú, facilitant, construint i impulsant espais cooperatius. Aquestes pràctiques, tot i poder ser minoritàries en un principi, generen una acumulació de noves subjectivitats que, per repetició, poden anar sedimentant-se.

Aquesta contrahegemonia no és únicament una elaboració teòrica ben fonamentada, sinó una estratègia amb implicacions pràctiques directes. En un moment com l’actual, l’aliança públic-cooperatiu no és una de les opcions possibles a elegir, sinó que és l’única possibilitat de plantejar una ofensiva política per tal de garantir el dret d’existència.


[1] Noguera, A.: Utopía y poder constituyente. Los ciudadanos ante los tres monismos del Estado neoliberal, Ediciones Sequitur, Madrid, 2012.

[2] Noguera, A.: La igualdad ante el fin del Estado social. Propuestas constitucionales para construir una nueva igualdad, Ediciones Sequitur, Madrid, 2014.

[3] Noguera, A.: El sujeto constituyente. Entre lo viejo y lo nuevo, Editorial Trotta, Madrid, 2017.

[4] Íbidem.

Subscripció (vull que existiu!)

COL·LABORADOR/A

20€/any

  • Descomptes als nostres cursos i activitats d’entre el 10 i el 20%
  • Gràcies pel teu suport econòmic. Aquesta web , i el projecte que hi ha darrera, és possible gràcies a les vostres contribucions econòmiques
Subscriure’m!

SUBSCRIPTOR/A

40€/any

  • Beneficia’t de descomptes als nostres cursos d’entre el 20 i el 50%
  • Rebre el monogràfic en format pdf  llest per a imprimir-te’l, o bé llegir-lo amb funcions interactives
  • Rep al teu correu un resum quinzenal d’articles de Sobiranies.cat i un llistat del més interessant que hem trobat d’altres publicacions
Subscriure’m!

SUBSCRIPTOR/A PREMIUM

70€/any

  • Beneficia’t de descomptes als nostres cursos d’entre el 40% i el 60%*
  • Un curs gratuït a l’any de la teva elecció
  • Gaudeix dels continguts de youtube amb antel·lació (els que no siguin en directe)
  • En els directes, sempre que sigui possible, accés a una conversa en grup reduir amb els i les ponents.
  • Participa amb el Consell de Redacció en el disseny i debats dels monogràfics mensuals.
Subscriure’m!

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.