Compartir

La nostra Catalunya

Ressenya | El Llibre Negre "Ens hauríem de preguntar per què molts d’aquests referents són tan desconeguts i no formen part de fil roig de la tradició emancipadora de les esquerres catalanes."

Doctorand en Ciència Política i Dret
10/12/2020

Jordi Martí Font (comp.), Llibre Negre, vol. 1, Benimaclet/Binissalem/Tarragona, Caliu Editorial/Calúmnia/Lo Diable Gros, 2018

Ell Llibre Negre consta fins el moment de 3 volums

Jordi Martí Font és doctor en Filologia Catalana i participa de diversos moviments socials i polítics de Tarragona, militant al sindicat llibertari CGT i a la Candidatura d’Unitat Popular de Tarragona. També ha escrit el pròleg del llibre El pensament polític de Salvador Seguí, de l’historiador Xavier Diez. 

El Llibre Negre que ha elaborat Jordi Martí, en l’original edició conjunta que suposa la Col·lecció Arrelar, és un recull de textos d’autors, revistes o diaris que tenen com a fil conductor la història del moviment llibertari i la qüestió nacional. Com explica l’autor a la introducció, es va inspirar en una trobada amb anarquistes canaris que van regalar-li un llibre anomenat Libro Negro de Canarias, on plantejaven l’alliberament nacional canari i l’autogestió obrera. El primer volum del Llibre Negre arriba fins a la Guerra Civil. Per complementar-ho, Martí Font ha desenvolupat la seva recerca en un segon i un tercer tom que travessen el segle XX i finalment arriben a l’any 2018. 

Al primer volum del Llibre Negre trobem fragments i articles que van des del 1842 fins al 1938. Partint del republicanisme d’Abdó Terrades i Pi i Margall, l’antologia d’articles ens mostra la importància de les revistes, com a espais de trobada i laboratori d’idees avançades.  L’obra conté articles de publicacions com Tramontana, Progrés, Avenir, El Chornaler, La Tralla, L’Opinió o La Revista Blanca

Inclou un article mai publicat del poeta Joan Maragall, que més d’un cop va veure com els seus articles eren censurats del periòdic La Veu de Catalunya pel dirigent conservador Prat de la Riba. També hi trobem textos de personalitats tan rellevants en el moviment obrer com Salvador Seguí, amb el seu famós discurs a l’Ateneu de Madrid, tant en la versió recollida per Pere Foix com la transcrita taquigràficament. 

Finalment, cal destacar també altres documents com els del Comitè d’Acció de la Lliure Aliança, que explica el pacte que preparava l’Estat Català de Francesc Macià conjuntament amb dirigents anarquistes a l’exili per proclamar la República Catalana amb el suport de la CNT, i així fer caure el règim dictatorial de Primo de Rivera. Arribats a la Guerra Civil, trobem referències al Comitè de Milícies Antifeixistes; al CENU, que creava un nou sistema educatiu popular, no religiós i en català i una reproducció del Decret de Col·lectivitzacions, que creava un nou ordre econòmic socialista, ja que les indústries catalanes passaven a mans dels treballadors.  

L’acusació freqüent del catalanisme conservador consistia a vincular el moviment obrer i l’anarquisme amb quelcom de fora.

Ens hauríem de preguntar per què molts d’aquests referents són tan desconeguts i no formen part de fil roig de la tradició emancipadora de les esquerres catalanes. L’hegemonia del catalanisme conservador ha menystingut sempre el catalanisme progressista.

L’acusació freqüent del catalanisme conservador consistia a vincular el moviment obrer i l’anarquisme amb quelcom de fora. És el cas de la CNT i la FAI. Com explica l’obra,  el dia 26 d’agost de 1936 van haver de justificar la seva catalanitat. “La CNT i la FAI no són organitzacions exòtiques”, van proclamar en un article a La Vanguardia (just col·lectivitzada pels seus treballadors), intentant negar que fossin dues organitzacions formades exclusivament per migrants murcians. Ans al contrari, la CNT havia nascut entre les vagues de Barcelona i la FAI en una trobada per fer una paella a la platja del Saler, al País Valencià. 

D’altra banda, bona part de les esquerres que han actuat en l’àmbit estatal han tingut tradicionalment una gran miopia per entendre la diversitat de nacions que conviuen sota l’administració de l’Estat espanyol. Aquesta miopia es pot palpar en el tòpic que dibuixa el catalanisme com un mer invent de la burgesia industrial, interessada a promoure el proteccionisme i mantenir a tota costa els seus interessos econòmics. 

cosa més àmplia. Un pensament que parteix de l’afirmació de Catalunya com a nació però des d’un prisma anarquista, és a dir, que afirmaria Catalunya com a subjecte polític però no com a Estat. 

En Jordi Martí mira de trobar un encaix entre l’independentisme i el moviment llibertari. Però llavors l’anarcosindicalisme era independentista? O, en tot cas, es pot considerar l’anarquisme com una arrel del que representa l’independentisme avui?

Potser no és el mateix el “catalanisme llibertari” i l’anarco-independentisme. Molts autors i revistes que són esmentats en el Llibre Negre eren confederalistes. A més a més, els que clarament parlen de com Catalunya hauria de decidir el seu propi camí seguint l’exemple irlandès també ho lliguen amb un agermanament amb les altres nacions d’Ibèria. El que l’autor anomena “catalanisme llibertari”, em podria aventurar, potser va ésser una cosa més àmplia. Un pensament que parteix de l’afirmació de Catalunya com a nació però des d’un prisma anarquista, és a dir, que afirmaria Catalunya com a subjecte polític però no com a Estat. 

Si bé el plantejament de l’autor és polèmic, poder comptar amb un recull de textos capaç d’unir Pi i Margall, Joan Montseny, Salvador Seguí, Joan P. Fàbregues i tants altres és el gran encert del primer volum del Llibre Negre. Ens ajuda a fer memòria del catalanisme popular i obrerista, amb orígens republicans i anticlericals. Això és extremament rellevant ja que molts cops ens ha explicat la nostra pròpia tradició, com a esquerres catalanes, qui precisament no formava part d’aquesta tradició. En altres casos, molts referents històrics han caigut en l’oblit després de la llarga nit de la dictadura. 

No puc acabar aquesta ressenya del primer volum del Llibre Negre sense citar un article anomenat “La nostra Catalunya”, publicat a la revista Tramontana l’any 1913 i signat per Víctor Foch.

“No és pas la Catalunya dels poderosos la nostra Catalunya. Catalunya és per nosaltres una idea de completa alliberació i no és entremig dels poderosos a on la llibertat es troba.
Nostre amor a la terra catalana no neix per la grandesa de son passat; la història de Catalunya, com la de tots els pobles, no ens conta més que la història de la injustícia en tot temps, la d’uns homes esclaus i d’uns homes esclavitzadors. No, son passat no parla al nostre cor, les seves gestes guerreres no toquen pas els clarins que nostra ànima ansia per acudir al suprem combat.
Sols hi ha un moment que percebem nostre crit de guerra: és quan la revolta dels remences contra la noblesa. Però el remença i el noble avui encara persisteixen i la pàtria del remença, avui com ahir, no és la pàtria del senyor.”

Víctor Foch, La nostra Catalunya., dins revista Tramontana (1913)

Però qui era Víctor Foch? No trobem cap referència a aquest autor en cap altra revista de l’època. Jordi Martí Font especula que podria ser un joc de paraules referit a la “victòria del foc”, o inclús que fos un text del director de la revista en aquell moment, que no era altre que Salvador Seguí, el Noi del Sucre. 

Podríem, fent una recuperació i actualització de les afirmacions del misteriós Víctor Foch,  reflexionar sobre quina és la nostra Catalunya avui. Un llibre sobre el passat que evoca sobre el present no pot ser més que una mirada de futur. La nostra Catalunya és la del personal sanitari que reclama reforçar les polítiques socials en un moment de crisi i pandèmia global. La que matina per aturar desnonaments. La pàtria de les persones que agafen cada matí el metro i les que es troben angoixades sense feina o en ERTO. La nostra Catalunya és la que es troba en combat contra la desigualtat social.   

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.