Compartir

L’esquerra i la seguretat són compatibles

Crònica de l'acte "La seguretat: el debat pendent de les esquerres", organitzat per l'Institut Sobiranies

10/12/2021

Conversa entre Sònia Andolz i Amadeu Recasens, experts en seguretat

La seguretat ha estat tradicionalment un dels baluards de la política de dretes. Així mateix, l’esquerra mai no s’ha acabat de sentir còmoda en aquest terreny. Tot i que els mitjans sovint sobredimensionen la percepció d’inseguretat, les dades demostren que hi ha una problemàtica real. Segons la darrera enquesta de serveis municipals de Barcelona, ​​la inseguretat és, juntament amb l’accés a l’habitatge, una de les preocupacions principals dels ciutadans.

Per obrir aquest el meló, l’Institut Sobiranies ha organitzat una conversa entre Amadeu Recasens, expert en seguretat i excomissionat de l’Ajuntament de Barcelona, ​​i Sònia Andolz, acadèmica especialitzada en seguretat i ara directora general d’Administració de Seguretat del departament d’Interior.

També hi han intervingut Sònia Olivella, del centre de Drets Humans Irídia, Joan Antoni Quesada, intendent gran de la policia local de Sabadell, Mireia Vehí, diputada de la CUP; i Cristina Manresa, comissària dels Mossos d’Esquadra. L’exregidora de Barcelona i activista social Gala Pin ha moderat l’acte.

“La seguretat o la fas, o te la fan”

Renunciar a prendre partit a la seguretat pot tenir conseqüències nefastes per l’esquerra, com, per exemple, que l’extrema dreta se n’aprofiti per treure’n rèdit electoral. Per això, Andolz reivindica que l’esquerra “ha de fer seva” la seguretat: “O prenem les regnes del debat o el faran per nosaltres, perquè la seguretat o la fas, o te la fan.” “A vegades, l’ús de la força genera contradiccions dins d’un ideari progressista. És normal, però la seguretat no hauria de suposar un problema per ell mateix. Fem-la nostra i debatem com la volem fer”, reflexiona.

Recasens crítica que tant la policia com l’esquerra no han trobat el paper en la seguretat. “La policia ha tendit més el corporativisme que el professionalisme. És un cos desprofessionalitzat i té una mentalitat gremial”, i contraposa: “Hi ha certa esquerra que no vol assumir el govern de la institució. També hi ha qui ho assumeix, i, malgrat això, ho fa amb les formes de la dreta”. L’excomissionat creu que el punt de trobada de l’esquerra i la policia és el professionalisme.

Coproducció i participació ciutadana

Així doncs, amb el debat sobre la taula, és important definir quin tipus de seguretat vol l’esquerra i com pretén implementar-la. Una de les claus, en què han coincidit tots dos experts, és la “coproducció de la seguretat”. A parer seu, els agents “no ho poden fer tot” i cal la implicació de la ciutadania. “Si hi ha un home orinant al carrer, no cal trucar a la policia. Hi ha coses més rellevants. En un model preventiu i coproduït, la policia és simplement un actor més. Per això, és essencial la implicació real de la societat, d’agents cívics i d’actors representatius”, raona Recasens.

En la mateixa línia, Andolz remarca que és vital que una societat estigui organitzada. “Una festa al carrer és molt més segura si la munta una associació de barri. És necessària la coordinació a la gestió preventiva, amb la implicació d’entitats i agents socials”. Tot i això, l’acadèmica matisa que coproduir la seguretat no significa coproduir l’acció policial. “Policia que sigui aquell que s’ha format, que sabem qui és i sobre qui tenim uns mecanismes de control, siguin més o menys efectius. En una democràcia no hi pot haver patrulles ciutadanes.”

Fiscalitzar les actuacions policials

Implicar la societat civil amb la qüestió de la seguretat no és senzill, i més si els ciutadans desconfien de la policia. Els mecanismes de control són una bona manera de retre comptes, però, segons apunten des del centre de Drets Humans Irídia, encara hi ha un marge de millora important en aquest aspecte.

Per a Sònia Olivella, advocada de l’entitat, “si no hi ha mecanismes de rendició de comptes, en cas de mala praxi no es podrà garantir el dret a reparació”. L’advocada d’Irídia assegura trobar “molts obstacles” a les denúncies contra agents: “No és estructural, però tampoc són casos aïllats. En els 60 litigis oberts el 2020 en només 3 casos el mateix cos policial va identificar l’agent”

En resposta a Olivella, Andolz diu que quan es va crear la policia, es van generar unes dinàmiques “que ara costen molt de trencar”. “Com més entitats com Irídia, que facin de contrapès, millor. Com qualsevol institució, si vols fer canvis, trobaràs impediments i cordes que tiren cap al conservadorisme”, assegura.

Per part seva, Recasens pensa que la policia “ha de deixar de ser infantil.” Segons l’excomissionat, “els cossos policials són verticals i estan dominats pel poder. Estan acostumats que els mani un superior. Tot i això, el que necessiten és autonomia i discrecionalitat.” L’intendent gran de la Policia Municipal de Sabadell, Joan Antoni Quesada, hi coincideix i apunta que els sindicats corporativistes són un “problema molt gran” per la mateixa policia. “És molt complicat gestionar les plantilles amb aquests sindicats que pretenen fer política per augmentar-ne el poder. Creuen que ells són els veritables experts en seguretat i que no se’ls pot dir res.”

Cossos policials representatius

Una altra proposta interessant que ha sorgit a la xerrada és la incorporació de la diversitat a les plantilles dels cossos policials, per tal que reflecteixin la realitat demogràfica del país. Andolz explica que no és una tasca fàcil, ja que per exemple, les persones racialitzades no sempre tenen una visió positiva cap a la policia. “Vaig prendre possessió del meu càrrec amb ganes de fer canvis i em vaig endur una decepció. Volia fer quotes de discriminació positiva, amb incentius, però quan em vaig reunir amb col·lectius, em van deixar clar que primer s’havien de sentir inclosos”, relata la directora general d’Administració de Seguretat. “Els col·lectius volen sentir que la seguretat també és seva. Demanen que es trenquin els cercles viciosos: cal representativitat perquè se sentin inclosos, però alhora no se senten inclosos perquè no hi ha representativitat”, conclou.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.