Compartir

La necessitat de Sobiranies

La darrera dècada viscuda ha marcat una acceleració històrica extraordinària. Crisis, 15M, assaltar els cels, procés, república catalana, 8 de març, repressió, extrema dreta, són algunes paraules sobre el que hem viscut. Cada moment “històric” era així superat per un nou moment “històric” sense solució de continuïtat que ens deixava pràcticament sense cap possibilitat de parar un moment per aplegar més forces. És gairebé una metàfora que l’últim moment “històric” que ens ha colpejat com a societat, en la forma d’una pandèmia que té molt a veure amb les grans fallades sistèmiques que pateixen el conjunt de societats globals i el capitalisme, ens hagi portat del moviment accelerat i constant a la paràlisi: parar de cop, confinar-se. Les conseqüències d’aquest nou moment es preveuen duríssimes, tant en termes socials, com econòmics i culturals, i no les podem afrontar senzillament reaccionant de nou a partir d’uns pocs principis, encara que valuosos, o de la capacitat d’imaginar seqüències d’acció que no van més enllà d’un curt espai de temps, presentades com a estratègies quan moltes vegades no arriben ni a tàctiques. 

La voluntat d’arrabassar la capacitat de la gent de decidir el seu futur, en termes de sobiranies populars, per diverses vies marca el signe dels nostres temps. La lluita per aconseguir construir-les i defensar-les des de noves bases, també. La gestió de la crisi de 2008 en un sentit elitista, generador de majors desigualtats socials i recentralitzador, va comportar una reacció colossal en forma de mobilització, de poder i de construcció popular. Tota crisi, com la més recent, comporta tensions, canvis abruptes i conflictes per com i a favor de qui es resolen. En la crisi present, però, a més, plou sobre mullat perquè cau sobre una crisi anterior no resolta i encara viva en les seves conseqüències socials. Observant la severitat contra la gent amb què les elits han comandat una economia i un estat en fallida, cal tenir ben present també això: que tota crisi impacta sobre una realitat política prèvia, i aquesta crisi del Coronavirus aterra en un context d’autoritarisme creixent, amb presos polítics i un Deep State en plena exhibició de múscul. Però, si alguna cosa ha caracteritzat la societat catalana durant aquesta dècada ha estat la no resignació. S’exhortava a acceptar, a claudicar, davant “l’evidència” que no hi havia alternativa, i la gent, contràriament, va decidir somiar, crear i lluitar. Un context en què la crisi política esdevingué de Règim i d’Estat. Tanmateix, les onades socials i polítiques que s’han desplegat al llarg de la última dècada, i que han tingut en Catalunya un dels seus principals epicentres, han arribat a un moment de franc estancament. El conjunt de problemàtiques que les van provocar romanen obertes, encara que hagin mutat com a conseqüència de la pròpia mobilització social i política. La iniciativa, però, ara ja no està en les nostres mans. És un moment en què, malgrat les fites aconseguides, les carències del període que hem viscut es fan més evidents. 

El cicle que tanquem s’ha vist marcat, en gran part per la pròpia urgència històrica, per una franca acceleració politicista, fins i tot partidista, amb la successió de conteses electorals. Es va haver de partir de la improvisació política i de la incursió o incorporació en l’acció institucional de noves generacions d’una forma extraordinàriament accelerada, mentre d’altres treballaven per construir un teixit social cooperatiu o per intervenir social i políticament des dels moviments socials. O tot alhora. Aquest ritme i aquesta implicació tan intensos en la seva configuració han anat en detriment de la capacitat de formació, debat i elaboració de coneixements,  i ha provocat que el camp polític actualment sigui precari en debats i generació d’idees. Una circumstància que es fa notar en els períodes de recomposició. Tanmateix, també cal dir que el conjunt d’aprenentatges d’aquest període, en les múltiples i diverses trajectòries col·lectives han estat incommensurables: bona part d’allò que hem viscut no s’havia experimentat abans, i bona part d’allò que s’havia experimentat abans s’ha hagut de recuperar i actualitzar en un nou present. Cal, però, activar, metabolitzar, elaborar i difondre aquest conjunt de nous coneixements. Cal també, i sobretot, no deixar que aquest conjunt d’experiències, certeses i coneixements, es dissolgui entre la frustració i els intents constants de recomposició del vell ordre, a fi d’alimentar l’àrea de la no rendició, de la no resignació, de la transformació radical, tan radical com la mateixa realitat. Per ajudar a fer-ho es constitueix la proposta de “Sobiranies”, entesa com un espai de debat, elaboració i difusió de coneixements. 

Aquest és un espai que és i es vol divers, un espai de reflexió i producció de coneixements, que sigui capaç d’establir diàlegs en el si de Catalunya, dels Països Catalans, dels pobles germans de l’estat i de més enllà. Reuneix i vol reunir també trajectòries diverses, tant en termes polítics, socials i culturals, com també generacionals, anant des dels qui van viure la Transició, fins als qui van experimentar l’inici del neoliberalisme i la precarietat o els qui van tenir el seu despertar polític entre el 15M, el procés sobiranista, el 8M o tants altres processos polítics i socials que han tingut lloc. En aquesta diversitat es conté i es vol contenir l’espai del catalanisme popular i d’esquerres, així com el conjunt de lluites desplegades pels moviments socials, des dels orígens de l’arbre de la llibertat en la nostra terra fins als nostres dies. Entenem que no hi ha lluita social ni política si no és al mateix temps lluita cultural i producció de pensament i posem, en aquest sentit, el nostre propi gra de sorra al servei de les classes populars del nostre país, ja que, finalment, només podem confiar en el futur si som capaços de construir-lo amb les nostres pròpies mans.

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.