Compartir

Mario Draghi: que no et venguin la moto

Tant la premsa local com la internacional s'han vist atrapades per un entusiasme incontenible des que Mario Draghi va assumir el càrrec de nou primer ministre d'Itàlia, a mitjans de febrer. Avui està en camí d'esdevenir un Macron 2.0, amb un dels índex d'aprovació més baixos d'Europa.

periodista i escriptor
28/04/2021

Des que l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi va assumir el càrrec de nou primer ministre d’Itàlia, a mitjans de febrer, tant la premsa local com la internacional s’han vist atrapades per un entusiasme incontenible, sovint vorejant el tipus de culte a la personalitat que tendim a associar amb règims totalitaris més que amb les societats “liberal-democràtiques” que els països occidentals afirmen ser. Davant d’aquesta adulació vergonyant cap als representants de l’elit global -de la qual Draghi és una representació gairebé caricaturizada-, o el que podríem anomenar propaganda més prosaicament, és realment sorprenent que cada vegada més persones s’estiguin allunyant de les corporacions i els mitjans de comunicació dominants cap a fonts d’informació alternatives i independents?

Exemples recents de la “Draghimania” desenfrenada inclouen aquests articles a The New York Times i Financial Times. Els arguments són més o menys els mateixos: gràcies a Draghi, Itàlia ha passat, en pocs mesos, de ser “el delinqüent juvenil de la UE” a ser “l’europeu modèlic”, com afirma sense ironia l’investigador sènior de polítiques en el Consell Europeu d’Afers Exteriors (ECFR, per les seves sigles en anglès) citat en el FT.

Si ens creiem aquesta narrativa fantasiosa, abans que Draghi entrés en escena, Itàlia estava “a la cua d’entre els seus socis europeus en dinamisme econòmic i reformes molt necessàries” i s’havia convertit en “un pària dins de la UE”, havent estat envaïda per perillosos “populistes” (és a dir, el Moviment Cinc Estrelles i la Lliga), que havien transformat a Itàlia en “un soci inestable i poc fiable liderat per polítics que volien debilitar la UE i coquetejar amb Moscú i Pequín”, arruïnant així la reputació internacional de país.

Se’ns diu que Mario Draghi, sense ajuda de ningú, ha posat en marxa una revolució no només a Itàlia sinó a tota la UE

Ara, però, tot ha canviat. Draghi no només lidera finalment aquestes “reformes” que suposadament són “molt necessàries” per a Itàlia: el seu “pla de reforma” presentat recentment a Brussel·les com a condició per accedir als fons del tan promocionat “fons de recuperació” de la UE, el Fons de Recuperació i Resiliència (RRF, per les seves sigles en anglès) ha estat elogiat per Bloomberg com “una oportunitat única a la vida [per] modernitzar un estat disfuncional”. Però, segons ens diu el Financial Times, “la veu de Roma [ara] s’escolta forta i clara a París i Berlín” i, de fet, “està fixant cada vegada més l’agenda a mesura que la UE intenta sortir de la pandèmia de la COVID-19”.

En particular, a Draghi se li atribueix suposadament “sacsejar” a la UE en la seva gestió de les vacunes (notòriament lenta i maldestre), després de la seva decisió de confiscar una tramesa de vacunes amb destinació a Austràlia, que es diu que va empènyer a la Unió Europea a “autoritzar mesures encara més àmplies i dures per frenar les exportacions de vacunes COVID-19 que tant es necessiten a Europa”.

Finalment, Draghi també ha estat elogiat per liderar el camí en política fiscal a Europa, a l’anunciar el “major pla d’estímul d’Europa”, que suposadament està “ajudant a que el bloc s’alineï més amb un impuls en el món avançat per prioritzar els estímuls extraordinaris com a resposta central dels governs a una crisi econòmica excepcional”.

Resumint, bàsicament se’ns diu que Mario Draghi, sense ajuda de ningú, ha posat en marxa una revolució no només a Itàlia sinó a tota la UE. I tot en el transcurs d’uns mesos. Però, alguna d’aquestes grans afirmacions resisteix la prova de l’escrutini bàsic?

Comencem per la noció que els problemes d’Itàlia radiquen fonamentalment en la manca de reformes liberalitzadores i que, a l’emprendre aquestes reformes, el país finalment pot tornar a emprendre un camí de creixement. Aquest és un vell motiu, particularment popular al nord dels Alps. Malauradament, les dades no el recolzen en absolut. De fet, des de principis de la dècada de 1990, com documenta aquest estudi recent, Itàlia ha introduït una gran quantitat de reformes liberalitzadores que van des de reformes de govern corporatiu destinades a flexibilitzar el control corporatiu, fins a la privatització dels principals bancs i empreses estatals, així com reformes que millorin la flexibilitat del mercat laboral i augmentin la competència de productes i mercats. De fet, les dades “mostren que Itàlia va introduir reformes liberalitzadores amb més intensitat que la majoria dels altres països, especialment a partir de 1992, més que Alemanya i, especialment, França”. Només en l’última dècada, la classificació d’Itàlia de “facilitat per fer negocis”, segons el Banc Mundial, ha passat de la posició 78 a la 58, una millora de 20 punts, sense un impacte notable en el creixement.

Draghi està en camí d’esdevenir un Macron 2.0

De fet, en tot cas, la introducció d’aquestes reformes ha coincidit amb el començament de l’estancament de l’economia italiana. Això no és una coincidència: ara s’ha documentat empíricament (veure aquí i aquí) que la crisi de dècades d’Itàlia s’ha de considerar com una crisi de l’ordre del capitalisme italià posterior a Maastricht, basada en la privatització, l’austeritat fiscal, la compressió salarial i la desregulació radical dels mercats laborals (el que eufemísticament es denominen “reformes estructurals”), que representen l’essència del manual macroeconòmic de l’Eurozona. Curiosament, com explico en aquest article, un dels principals patrocinadors d’aquest “règim de les reformes”, ja a principis de la dècada de 1990, no va ser altre que el mateix Draghi. Així que l’últim que Itàlia necessita és més reformes que matin el creixement i que, per començar, han ficat a Itàlia en aquest embolic.

De fet, per a aquells que afirmen que Itàlia té la sort de tenir finalment un líder incondicionalment pro-UE al capdavant del país, probablement valgui la pena recordar-los que els governs d’Itàlia, durant les últimes dècades, han estat tots incondicionalment pro-UE, i que el govern del Moviment Cinc Estrelles-Lliga va estar en el poder durant poc més d’un any (2018-2019), la qual cosa dificulta atribuir la culpa dels problemes d’Itàlia als “populistes”.

Pel que fa a la idea que Draghi ha “sacsejat” la gestió de les vacunes a la UE, no està clar a què es refereix. La UE segueix estant molt per darrere d’altres nacions avançades (i fins i tot de moltes no avançades) en termes de cobertura de vacunes, i la seva estratègia d’adquisició segueix enfrontant-se a un obstacle rere l’altre. A més, el fet que els entusiastes de la UE ara elogiïn a Draghi i al bloc en el seu conjunt per frenar finalment l’exportació de vacunes és particularment surrealista, atès que la UE es basa en la sacralització de les quatre llibertats capitalistes per excel·lència: la lliure circulació de mercaderies, serveis, capital i persones -i més en general sobre la limitació de la intervenció estatal en l’economia.

El fet que els mateixos entusiastes del lliure mercat (inclòs Draghi) que durant anys han defensat aquesta arquitectura ara estiguin animant als controls d’exportació és grotesc, i és una demostració contundent del fet que la UE només pot sobreviure trencant constantment les seves pròpies regles. Però tota la situació es torna encara més grotesca pel fet que la UE no ha implementat una prohibició real de les exportacions. Així que estem en presència d’una narrativa que no només és incongruent, segons els seus propis estàndards, sinó també falsa. De fet, les últimes dades mostren que la Unió Europea segueix exportant més vacunes de les que administra, amb 33,4 milions de dosis exportades des de la UE només a la setmana entre el 6 i el 13 d’abril.

Parlant de vacunes, també val la pena assenyalar que Draghi ni tan sols va ser convidat a unir-se a la recent conferència telefònica celebrada entre Merkel, Macron i Putin per discutir sobre la vacuna Sputnik V de Rússia -deixa molt a desitjar per a qui se suposa que “estableix l’agenda a Europa”.

Finalment, el pla d’estímul “massiu” de Draghi, després d’una inspecció més propera, és molt menys impressionant del que un pugui pensar. Draghi ha anunciat que elevarà el dèficit públic a l’11,8% del PIB. Ara bé, si bé això pot semblar molt, cal tenir en compte que el dèficit de l’any passat va ser del 10,8% del PIB. Així que estem en presència d’un augment de l’u per cent en el dèficit, en el millor dels casos. Això no és un gran estímul. Com va assenyalar a Twitter Ashoka Mody, ex subdirector dels departaments de Recerca i Europa del Fons Monetari Internacional: “La xifra mostra el dèficit, que no és el mateix que l’estímul. El dèficit és alt perquè l’economia s’ha enfonsat aquest any. Un estímul és un augment del dèficit per impulsar el creixement. La meva lectura de les xifres del FMI és que, tant pel que fa a estímul com a mètriques de creixement, Itàlia es quedarà endarrerida el proper any”.

Amb tot, Draghi està en camí d’esdevenir un Macron 2.0: en el moment de la seva elecció, els principals mitjans de comunicació van elogiar el líder francès com un gran reformador modernitzador i pro-UE; avui té un dels índexs d’aprovació més baixos d’Europa. Pots passar per alt la realitat tant com vulguis, però tard o d’hora ella t’enxamparà.

Text traduït per Sergi Cutillas.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.