Monogràfic Especial Coronavirus

Aquests darrers mesos, i encara queda, hem viscut com en una sèrie de ciència ficció futurista. Com en un episodi de la popular Black Mirror. No sabem com seguirà, però ens aturem en aquest monogràfic per veure on som i què sabem a dia d’avui, i per fer fer-ho partim d’una mirada obligada al retrovisor de parar i pensar. En els darrers mesos, i els darrers anys.

Crèiem resignadament que la crisi financera d’aquell llunyà 2008, convertida en estafa i saqueig, s’assentava com la nova normalitat. Final de cicle, dèiem, en veure com s’imposaven els seus autoritarismes i arrelava la nova misèria de sempre. Però quan crèiem que començàvem almenys a conèixer les respostes, un virus ha vingut a canviar d’arrel les pròpies preguntes. Com tothom, sospitem que res no tornarà a ser exactament igual. I que segons quin aspecte d’aquesta vida col·lectiva que tenim, està sent profundament trasbalsat i modificat en uns termes, temps i formes que només sospitem. Però si una cosa hem d’haver après -i n’hem d’haver après molt més!- és que quan van maldades, ells no dubten un instant en carregar sobre nosaltres, les classes populars, els costos de seguir mantenint privilegis, status i corona.

Per una Renda Bàsica per Pandèmia

A la crisi financera del 2008, els estats van prendre mesures per rescatar les finances i carregar els costos sobre les treballadores

Sergi Cutillas
Costas Lapavitsas
Lluís Torrens
Pablo Cotarelo

Delenda est Monarchia (raons d’una consigna)

Ortega y Gasset es queixava iradament que Alfons XIII de Borbó pretengués “tornar a la normalitat” després d’haver participat activament d’un règim corrupte i en decadència. Segons l’opinió d’Ortega, la situació de degradació era de tal magnitud que només hi havia una única alternativa, sintetitzada en una consigna dràstica que parafrasejava els generals romans que van haver d’enfrontar-se amb Cartago: Delenda est Monarchia (la Monarquia ha de ser destruïda).

Es fa difícil de predir el futur de la Monarquia en un escenari de pandèmia intermitent com el que sembla que s’ha obert. No obstant això, hi ha bones raons per pensar, com Ortega el 1930, que no serà senzill per a la dinastia borbònica situar-se en una “nova normalitat” després de la seva implicació en la degradació política i econòmica del règim sorgit de la seva restauració.

Gerardo Pisarello

Drets humans o seguretat, aquesta és la qüestió?

Està per veure si aquesta crisi, que posa en relleu una vegada més de la importància de la ciència i dels serveis públics de salut universals serà un revulsiu per a l’extrema dreta o si bé aprofitaran aquesta crisi per, una vegada més, treure rèdit de la por de la ciutadania a un perill intangible.

Helena Castellà Duran

La COVID-19 i la quarta crisi del model territorial

La globalització neoliberal ha pres, especialment a partir de la dècada dels noranta, la forma d’un procés de sostracció de sobiranies populars, cosa que ha portat a un creixement de les qüestions nacionals en diversos, i a vegades fins i tot oposats, sentits.

Xavier Domènech Sampere

“Jo no signo”: sofriment psíquic i pandèmia

El capitalisme ha privatitzat el dolor, la qual cosa sens dubte li ha resultat molt rendible. D’una banda, ha explicat el trastorn mental com un problema químic o biològic individual que en la seva major part ha de ser tractat amb medicaments.

Mar Garcia Puig

Els carrers no seran sempre vostres

(…) a mesura que passen els dies sembla que les mesures preses per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social s’allunyen de tot el que voldríem (…), i ni tan sols mesures neokeynesianes seran realment considerades.

Benet Salellas i Vilar
Ignasi Bernat

L’estat de la filosofia en el coronavirus

Amb tot, ni el que ja sabem del coronavirus ni la nova informació que va apareixent no treuen el xoc de que ens ha canviat la vida de dalt a baix i ens ha sumit en un estat d’angoixa i incertesa.

Adrià Porta Caballé

La crisi de la sobirania i el nou camp de lluita

El títol del llibre inclou un terme molt present tant a la teoria política com a la disputa política actual, prova d’açò és el títol de l’institut on es publica aquesta ressenya.
En un moment com l’actual, l’aliança públic-cooperatiu no és una de les opcions possibles a elegir, sinó que és l’única possibilitat de plantejar una ofensiva política per tal de garantir el dret d’existència.

Xavier Granell

La crisi del coronavirus com a oportunitat? Disputar-ne la sortida

Un recent estudi de diversos politòlegs de la Universitat de Barcelona afegeix motius de preocupació: la crisi de salut pública hauria fet augmentar entre la ciutadania espanyola la tolerància a les restriccions de drets i llibertats, així com el suport a solucions autoritàries i tecnocràtiques.

Carles Badenes

La força d’una tradició oculta, contra l’oblit i la resignació

La propuesta de Enzo Traverso pretende hacer aflorar la dimensión melancólica presente en toda la trayectoria histórica de las izquierdas: el recuerdo empático -y, por tanto, doloroso- de las derrotas sufridas.

Ricard Martínez i Muntada

La indefectible distopia dels Drets Sexuals i Reproductius

Amb tanta distopia amunt i avall, no puc evitar preguntar-me si ara resultarà que és el nostre dia a dia des de sempre. Aquesta idea no deixa de rondar-me durant la vivència de la pandèmia mundial que ha retornat la paraula al top. I no em refereixo tant als porcs senglars envaint la Diagonal de Barcelona, sinó a aquesta societat indesitjable, deshumanitzada, tirànica, aterrada i controladora, a l’extrem oposat del que qualsevol de nosaltres hem fantasiejat com a utopia.

Sílvia Aldavert

Les tres revolucions de l’Economia Social i Solidària. COVID-19 i postcapitalisme.

Quins han estat els processos de construcció de l’Economia Social i Solidària catalana en l’anterior normalitat? Quines són, a partir d’ara, les tres revolucions que haurà d’activar per afrontar l’abisme excepcional obert per la pandèmia?

Ivan Miró
Jordi Estivill

Les implicacions culturals del capitalisme de plataforma

Que la preocupació durant el confinament sigui si internet aguantarà, enlloc de preguntar-nos si aquest sistema capitalista extractiu pot aguantar més, diu molt de la nostra societat.

Ingrid Guardiola Sánchez

Morin tots els ratpenats i tots els pangolins! Homenatge a la Colla de Sabadell

Qui cregui que el treball a casa és una cosa nova és que no ha llegit a Edward P. Thompson. Per a ell la “forma normal” anar a treballar, que jo vaig observar en la meva infància, consistia a baixar en sabatilles a l’estudi amb una fumejant tassa de cafè en mà. El soroll de la màquina d’escriure era “treball”.

Jordi Serrano i Blanquer

Perspectives feministes davant la COVID-19

El moviment feminista ha organitzat manifestacions multitudinàries i una vaga general de treball, de cures i d’estudi sota el lema “Si les dones s’aturen, s’atura el món”.

Tània Verge Mestre

Postpandèmia i benestar

El nostre estat de benestar no es va dotar de polítiques públiques d’habitatge, ni de xarxes universals de serveis socials i garantia de rendes.

Gemma Ubasart González
Ricard Gomà Carmona

Qui sosté la vida? El treball en temps de coronavirus

Veiem sobre el terreny que l’estructura social i econòmica també determina les seves víctimes al repartir les càrregues de feina o sobreexposició de forma desigual.

Natalia Rosetti Mafiolli
Homera Rosetti Mafiolli

Són els Serveis Ecosistèmics, «idiota*»!

Si alguna cosa hem d’aprendre de la crisi de la covid-19 és que necessitem ampliar urgentment la nostra visió, i les nostres referències, per connectar les preguntes i els models, i els indicadors i les narratives que fem servir, per respondre-les amb una nova bioeconomia circular que ja comença a obrir-se camí malgrat l’hostilitat de tots els camps monodisciplinaris tradicionals.

Enric Tello

Una explicació crítica de la crisi sistèmica i de l’escenari post-coronavirus

Les crisi han existit periòdicament des de l’inici del capitalisme. El National Bureau of Economic Research dels EUA recopila 33 d’elles només des de 1854, una mitjana de dues per dècada, no havent hagut mai un període sense crisi durant més d’ 11 anys. Tot indica que el capitalisme conté alguna característica intrínseca que condueix a això.

Andrés Piqueras

El retorn de Gaia

Aquest confinament en certa manera és una volta més al primer replegament que va començar fa dècades amb el desplaçament massiu de la majoria de la població.

Miquel Ortega Cerdà

Newsletter