Aquests darrers mesos, i encara queda, hem viscut com en una sèrie de ciència ficció futurista. Com en un episodi de la popular Black Mirror. No sabem com seguirà, però ens aturem en aquest monogràfic per veure on som i què sabem a dia d’avui, i per fer fer-ho partim d’una mirada obligada al retrovisor de parar i pensar. En els darrers mesos, i els darrers anys.
Crèiem resignadament que la crisi financera d’aquell llunyà 2008, convertida en estafa i saqueig, s’assentava com la nova normalitat. Final de cicle, dèiem, en veure com s’imposaven els seus autoritarismes i arrelava la nova misèria de sempre. Però quan crèiem que començàvem almenys a conèixer les respostes, un virus ha vingut a canviar d’arrel les pròpies preguntes. Com tothom, sospitem que res no tornarà a ser exactament igual. I que segons quin aspecte d’aquesta vida col·lectiva que tenim, està sent profundament trasbalsat i modificat en uns termes, temps i formes que només sospitem. Però si una cosa hem d’haver après -i n’hem d’haver après molt més!- és que quan van maldades, ells no dubten un instant en carregar sobre nosaltres, les classes populars, els costos de seguir mantenint privilegis, status i corona.
