Compartir

Obituari de Jean-Luc Nancy, filòsof del cos i de la comunitat

Aquest agost se'ns en va anar Jean-Luc Nancy, filòsof de l'individu i de la comunitat, pensador radical francès que va tractar de subvertir les falses dicotomies que en el nostre present ennuvolen els debats polítics.

Filòsof
02/09/2021

Aquest passat 24 d’agost va morir el pensador francès Jean-Luc Nancy, una de les figures més importants del panorama filosòfic contemporani. Nascut fa 81 anys a Burdeos, va ser professor durant tota la seva vida professional a la universitat d’Estrasburg, on va teixir una gran amistat personal i intel·lectual amb Philippe Lacoue-Labarthe, amb qui va escriure obres tan importants com L’absolut literari (1978) o El mite nazi (1991). 

Nancy va ser un pensador molt suggerent i profund, un en qui es detecta una relació tan propera i fecunda com ambivalent amb Martin Heidegger, amb qui va voler passar comptes en una de les seves darreres obres, Banalitat de Heidegger (2015). Una altra de les seves grans influències va provenir del seu amic Jacques Derrida, raó per la qual no és estrany que l’ombra de la “deconstrucció” es pugui trobar força present en les seves reflexions o que Nancy fos un pensador que estirés contínuament les possibilitats del llenguatge per tal i ampliar així mateix els marges del nostre pensament. Al cap i a la fi, era aquesta la millor manera de reflectir la complexitat d’una realitat que se’ns escapoleix de manera persistent i, al mateix moment, de mostrar les inevitables dificultats que troba el llenguatge a l’hora de reflectir-la fidelment. 

Això explica que Nancy hagi sigut un autor que cal llegir amb atenció i sense pressa, un pensador que interrogava pausadament les paraules des de diverses perspectives per tal d’obrir nous matisos, angles o horitzons que havien passat desapercebuts. Per això mateix, els seus nombrosos llibres són escrits amb girs i sorpreses que ens permeten viatjar per un terreny familiar i estrany alhora: familiar, perquè sovint es mou per un àmbit proper i que per la seva manera d’escriure permet establir una mena de lligam íntim amb ell; estrany, per la seva capacitat d’il·luminar-lo des de noves perspectives que ens sorprenen i descol·loquen. Per dir-ho en poques paraules, el que aconseguia Nancy en els seus escrits era una genuïna experiència de pensament que, naturalment, no deixa indiferent. 

Un bon exemple de tot això es dona amb les seves conegudes aportacions sobre la comunitat, que més que un dels “grans temes” de la seva obra és un espai on conflueixen moltes altres de les seves reflexions filosòfiques. El que pretén la seva, diguem-ne, “reivindicació” de la comunitat és rellegir-la enfront d’aquells pensadors i moviments polítics que l’han volgut monopolitzar tant en el present com en el passat. En canvi, en les seves reflexions la comunitat apareix com una realitat esmunyedissa que no es deixa clausurar. Al contrari, l’esforç de Nancy va consistir més aviat en intentar escapar de les falses alternatives entre l’individu i la comunitat i, amb aquesta intenció, aportar una nova mirada que ajudés a foradar els murs que les paraules podien suggerir o fomentar. En aquest sentit, i com va reiterar en altres temes com la relació entre el cos i l’ànima, la seva vocació es podria qualificar d’antidicotomitzadora. 

A més, aquest gest no amagava la voluntat d’arribar a una mena de conciliació final i en realitat artificial, sinó, al contrari, servia per testimoniar les tensions, en molts casos productives, que es poden donar i es donen constantment. Per això, el de Nancy es pot considerar com un pensament de la finitud i de la ruptura que evidencia com tota identitat sobreviu a partir de transformar-se i de dislocar-se, de crear-se de nou sense parar, i de com tot això es porta a terme a partir d’una relació amb els altres. D’allà que, com recordava el títol d’un dels seus llibres més recordats, defensés que tot ésser singular fos també plural. O el que a grans trets seria el mateix: que tot ésser és per força, i per sort, un ésser amb altres. Al seu parer, no podem entendre les realitats com a totalitats completament tancades o atomitzades. Per aquesta raó, la filosofia havia de mostrar (i testimoniar) aquesta dimensió d’obertura per tal de no reificar-les i trair-les. 

Això mateix, per cert, també s’ha de connectar amb la relació que podem establir amb el futur. Si en el seu moment Nancy va témer el segrest d’aquest futur com a temps propi i autèntic per unes ideologies ortodoxament tancades, o també per una orgullosa fi de la història que proclamava la perpetuació del present, avui dia prolifera més aviat la seva versió negativa en una crisi de futur sintetitzada per la síndrome del There is no alternative. D’aquí que les reflexions de Nancy sobre la comunitat també es puguin rellegir en l’actualitat com un cant per impedir que un suposat passat governi el present i li robi el seu futur. En aquest context es podrien recordar per acabar aquestes paraules seves: “crear el món vol dir: immediatament, i sense retard, tornar a obrir cada lluita possible per un món”. Aquesta lluita creadora podria ser una bona manera de resumir la que va ser la seva actitud filosòfica i, alhora, un bon llegat a reivindicar.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.