Curs: Les arrels polítiques de les esquerres catalanes | 10 octubre- 21 novembre 2020

25,0045,00

Curs On-line de formació (amb opció presencial)
Del 10 d’octubre al 21 de novembre

Aquest curs és un recorregut sobre els principals referents històrics de les esquerres a Catalunya. Contextualitzarem i aprofundirem en les reflexions i conceptes de personalitats com Salvador Seguí, Joaquín Maurín, Teresa Claramunt, Pi i Margall o Frederica Montseny. Així, farem un recorregut per la història contemporània de Catalunya des de baix a l’esquerra perquè, com deia Benjamin, ni els morts estaran segurs en front l’enemic si aquest venç. I aquest enemic no ha cessat de vèncer.

El curs és 100% online. Tanmateix, estem mirant la possibilitat de celebrar les sessions de forma presencial, si la normativa sanitària ho permet: en aquest cas, les sessions igualment es retransmetrien per streaming en directe, i en cas de debat, es donaria igualment pas a les paraules. Si no, les sessions es fan per videoconferència, com previst. Tots els materials audiovisuals, tant els previs a cada sssió, com especialment l’enregistrament de les sessions endirecte, sigui per videoconferència o per streaming en cas d’actes presencials, seran penjats íntegrament a l’Aula Virtual en les següents 24h.

Pots triar si pagar la tarifa normal (45€) o la tarifa reduïda (25€)
Consulta aquí els criteris per accedir a través d’una o altra tarifa

Esborrar

Aquest curs és un recorregut sobre els principals referents històrics de les esquerres a Catalunya. Contextualitzarem i aprofundirem en les reflexions i conceptes de personalitats com Salvador Seguí, Joaquín Maurín, Teresa Claramunt, Pi i Margall o Frederica Montseny. Així, farem un recorregut per la història contemporània de Catalunya des de baix a l’esquerra perquè, com deia Benjamin, ni els morts estaran segurs en front l’enemic si aquest venç. I aquest enemic no ha cessat de vèncer.

Ser radicals (del llatí radix) està vinculat amb el viatge a les arrels. Per això, en una situació d’atzucac com l’actual, la reflexió a través dels plantejaments originaris de tants militants polítics de la nostra història es més necessària que mai. Alhora cal tenir present que no busquem en la història ni en la nostra herència un record heroic incorruptible ni un exemple a calcar directament en el nostre present sinó que, més aviat, cerquem descarregar als nostres referents de llastres i de trasplantar la seva tasca, les seves preguntes, les seves inquietuds en la terra nova del nostre present.

PROGRAMA

Dijous 8 d’octubre 
CONFERÈNCIA INAUGURAL:
Pi Margall i l’arbre de les llibertats: sobiranies, poder i nacions

A càrrec de Xavi Domènech

19:00h. Espai CIEMEN (Rocafort, 242 bis – Barcelona)
Acte obert al públic, presencial i retransmès en directe. Per assistir a l’acte presencialment cal fer reserva prèvia a cursos@sobiranies.cat
Breu presentació del curs a càrrec del seu coordinador, Roc Solà, i acte seguit:

En aquesta sessió es plantejarà no només el pensament de Francesc Pi Margall sinó també el seu context polític i intel·lectual en el que es forma al segle XIX. Així, apareixeran figures com Ramón Xaudaró o Abdó Terrades així com la primera vaga general de la història d’Espanya, que va tenir lloc el 1855 a Catalunya, o la relació amb les corrents europees com ara el pensament federalista de Proudhon. També s’explicaran les idees centrals de les dues obres centrals de Pi, La reacció i la revolució i Les nacionalitats, i les seves posteriors recepcions per altres cultures polítiques com l’anarquisme o el catalanisme progressista.

Dissabte 10 d’octubre

12.00 – 13:30 h.
El catalanisme d’esquerres, el federalisme i l’independentisme: Josep Narcís Roca Farreras
Jordi Serrano

Parlarem de les dues Catalunyes, d’Àngel Cardona  i resseguirem les falses pistes del catalanisme de dretes, i resituarem el catalanisme d’esquerres. Parlarem de personatges com Josep Robrenyo, Antoni Puig i Blanch, Narcís Monturiol i  Josep Anselm Clavé. Ens referirem als intents de proclamar l’estat català al segle XIX.  I ens centrarem en la figura de Josep Narcís Roca Farreras un republicà federal, el primer independentista català modern.

Dissabte 17 d’octubre
Gabriel Alomar i la fundació del catalanisme popular i progressista.

10.00 – 11:30 h.
Lerrouxisme i Gabriel Alomar: Republicanisme plebeu i Catalanisme popular i socialista
Roc Solà

A finals del segle XIX i principis del XX, es produeixen moltes transformacions de caire polític i social. La crisi del sistema de la restauració i el caciquisme son fortament contestats a Catalunya amb mètodes diversos, un d’ells és aquest fenomen, anomenat lerrouxisme, que és ambigu i cal veure de prop per no caure en els errors més clàssics. Al mateix període, el catalanisme protagonitza el seu primer moment d’unitat política, el que hem anomenat la candidatura de Solidaritat Catalana en resposta als fets repressius del Cu-Cut!. En aquesta aliança transversal hi participa Gabriel Alomar i a través dels seus articles i conferències s’estudiarà la perspectiva que pren respecte aquells fets algú que és considerat el pare del catalanisme d’esquerres.

12.00 – 13:30 h.
Ferrer i Guàrdia. Fonaments de la laïcitat a Catalunya
Jordi Serrano

Començarem amb un tema que és altra volta polèmic i molt mal conegut com son els valors de la laïcitat.  Explicarem el llarg camí que la suposat la lluita per la laïcitat i l’escola laica.  Posarem l’exemple de  pedagogia laica: l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Ens referirem al pressupost de cultura de 1908 de l’Ajuntament de Barcelona. farem un repàs a les constitucions i la laïcitat. I donarem dades sobre la llibertat de consciencia a Catalunya.

Dissabte 24 d’octubre
La CNT, anarquisme, feminisme i moviment obrer.

10.00 – 11:30 h.
Salvador Seguí i la CNT, l’anarquisme i el moviment obrer català
Jordi Martí Font

A partir de la vida de Seguí i dels seus referents, resseguirem els orígens d’aquesta excepció mundial que és el moviment obrer català, amb l’anarquisme com a ideologia majoritària des de 1870. Abans de Seguí, coneixerem la FRE de l’AIT, la FTRE i, amb ell, Solidaritat Obrera i la CNT. A través dels seus articles, les seves conferències transcrites i la narració periodística dels seus discursos, veurem les reflexions que plantejava el Noi del Sucre i les anàlisis davant de situacions com la vaga de la Canadenca, el Pistolerisme o la dictadura de Primo de Rivera fins que va ser assassinat per la patronal catalana que amb la seva eliminació pretenia acabar amb el moviment anarcosindicalista.

12.00 – 13:30 h.
Anarquisme i feminisme: de la Primera Internacional a Mujeres Libres.
Carme Bernat Mateu

 La qüestió sexual ha sigut un element especialment estudiat pel pensament anarquista al llarg de la seua història, des de les últimes dècades del segle XIX fins la Guerra Civil. En aquest context, destaca especialment la producció teòrica àcrata sobre la relació entre homes i dones. En la sessió s’analitzarà la cultura política anarquista des de la història de gènere, per comprendre els pilars fonamentals a través dels quals interpretaven la diferència sexual. Ho estudiarem mitjançant els escrits anarquistes en premsa i la seua documentació pública, així com els seus posicionaments congressuals, entre d’altres. A continuació, es tractarà la relació entre l’anarquisme i el feminisme: des de les primeres internacionalistes (seccions de dones de la Internacional, motins antifiscals, vagues d’obreres i primeres organitzacions anarcofeministes) fins Mujeres Libres, passant per figures com Guillermina Rojas, Teresa Claramunt, Teresa Mañé o Federica Montseny. En definitiva, s’estudiarà el feminisme anarquista des dels seus orígens i aportant nous debats sobre elements més ressonants com Mujeres Libres, probablement l’organització anarcofeminista més coneguda de la història.

Dissabte 31 d’octubre

Segona República: catalanisme, republicanisme i obrerisme.

10.00 – 11:30 h.
El pacte de Sant Sebastià, discussió sobre l’Estatut de Catalunya
Xavi Domènech

Es tractaran els principals fets que succeïren durant la Segona República en relació a les actuacions de les principals forces catalanistes. Es parlarà del reconeixement al dret d’autodeterminació al Pacte de Sant Sebastià, de les discussions en relació a l’aprovació de l’Estatut de Núria, els fets del 34 i la Llei de contractes i conreus i, finalment, el Front d’Esquerres.

12.00 – 13:30 h.
El POUM i el republicanisme llibertari de Joaquim Maurín
Gerardo Pisarello

En aquesta sessió, s’estudiarà el paper i la obra de dos autors de la tradició marxista que van reflexionar i, a la vegada, van participar de la conjuntura política de la Segona República. S’intentarà plantejar les idees contingudes en el llibre de Joaquín Maurín, Hacia la Segunda Revolución i es reflexionarà sobre la seva rellevància per a pensar la política avui.

Dissabte 17 de novembre

Antifranquisme

10.00 – 11:30 h.
Migració i classes populars a Catalunya. Ciutats, moviment veïnal i espais de llibertat
Martí Marín

Una altra de les qüestions que moltes vegades es repeteix en els debats polítics actuals és la qüestió de les onades migratòries que van arribar a Catalunya de la resta d’Espanya. En aquesta sessió, tractarem d’analitzar la qüestió amb la precisió de les dades i els censos a la vegada que es plantejaran les causes i conseqüències d’aquests moviments de població. Com planteja l’historiador Martí Marín, l’enfocament estarà entre el ‘dret de fuga’ i la ‘invasió pacífica’: prejudicis, polítiques i realitats de la immigració a Catalunya durant el franquisme.

12.00 – 13:30 h.
El PSUC: l’intel·lectual col·lectiu de l’antifranquisme català
Giaime Pala

En aquesta sessió s’estudiaran els motius pels quals el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va esdevenir la principal organització política catalana durant els anys de la dictadura franquista. És a dir, es veurà com i per què va aconseguir transformar-se en el principal motor de l’oposició democràtica i va saber introduir-se a tots els espais laborals, culturals i cívics de Catalunya.

Dissabte 14 de novembre

Transició i Règim del 78.

10.00 – 11:30 h.
L’esquerra revolucionària comunista d’àmbit estatal, dels anys seixanta als vuitanta.
Ricard Martínez i Muntada

Les organitzacions a l’esquerra del PCE-PSUC van constituir, durant el tardofranquisme i la transició, l’àmbit d’activisme de desenes de milers de persones i una expressió –entre d’altres- d’una cultura anticapitalista més extensa. Part integrant d’un fenomen internacional, en el cas espanyol van formular propostes de ruptura radical amb el règim dictatorial i, després, crítiques al canvi polític tal com es va produir. Absents de la memòria pública –sovint també entre noves generacions d’activistes- i de la majoria de relats acadèmics, en els darrers anys es va desenvolupant un nou interès per investigar-les.

12.00 – 13:30 h.
De la primavera de les mobilitzacions al pujolisme
Pau Casanellas

En la segona meitat dels anys setanta del segle XX, Catalunya va passar del més destacat cicle de mobilització social viscut des de la instauració del franquisme (amb l’any 1976 com a punt àlgid) a la victòria de CiU a les eleccions autonòmiques del 1980. Pel camí, bona part dels activistes més implicats en les protestes van abandonar la militància o van passar a un segon pla. Al seu torn, l’esquerra parlamentària, que després dels resultats electorals del juny del 1977 semblava cridada a liderar la construcció de l’autonomia catalana, va veure’s arraconada institucionalment pel pujolisme, que s’erigiria en la força política hegemònica de les següents dècades.

Dissabte 21 de novembre

Moviments socials: Ecologisme i feminisme

10.00 – 11:30 h.
Feminismes a Catalunya. (i els seus antecedents). Del tardofranquisme a l’actualitat
Montserrat Cervera

12.00 – 13:30 h.
Història del moviment ecologista. De Sacristán a Fridays for future
Jordi Mir