[POSPOSAT] Curs-Grup de lectura: Estat i fet nacional a Catalunya

20,0040,00

Curs presencial al CIEMEN, C. de Rocafort, 242 bis, 2n, 08029 Barcelona

Si ets subscriptor/a de :Sobiranies, mira quins descomptes tens

Durada: 8 sessions de 2 hores, de 18 a 20h
Dates: Del 21 de gener al 18 de març (tots els divendres)

Les sessions tindran una estructura amb dos blocs amb una pausa de 15 minuts entremig. Al primer, el ponent exposarà el tema. En aquesta part, cadascuna de les 8 sessions resseguirà un moment rellevant de la nostra història en un ordre cronològic, des dels anys 30 del segle XIX fins a la crisi de 2017. Al segon bloc de les sessions, es procedirà al debat. Aquí s’ha plantejat un conjunt de 3 cicles. A les primeres dues sessions es discutirà sobre els orígens del mot «nació» i la nació mateixa a través d’autors dels processos nacionalitzadors (Vilar, Anderson). Al segon cicle es debatrà sobre les obres dels ideòlegs del catalanisme de dretes i el d’esquerres (Prat de la Riba, Alomar). Al tercer, s’establirà una discussió sobre «marxisme i nació» en el que es llegiran a Lenin, Luxemburg; Antonio Gramsci; i a Marx i Engels.

Pots triar si pagar la tarifa normal (40€) o la tarifa reduïda (20€). Vols saber quina és la teva?

Si ets subscriptor/a de :Sobiranies, mira quins descomptes tens

Neteja
Categoria:

Programa

Per veure el programa sencer, accedeix aquí. Per veure i descarregar la bibliografia, aquí

Sessió 1 | Divendres 21 de gener, 18h
La ignorada hidra de la revolució. El republicanisme democràtic a Catalunya (1830-1874). 

Professor: Xavier Granell. Doctorand en Ciències Socials (UV).
Catalunya en general i Barcelona en particular van tenir un paper de primer ordre en el procés de revolució liberal espanyol. El que tractarem en aquesta sessió, però, no és tant aquest procés com l’alternativa republicana, democràtica i federal que acabaria consolidant-se com el gran altre del règim liberal i oligàrquic al llarg del segle XIX.

Sessió 2 | Divendres 28 de gener, 18h
L’eclipse del republicanisme federal: Almirall i el naixement del catalanisme polític (1879-1904). 

Professor: Jaume Montés. Doctorand en Sociologia (UB).
La derrota violenta de la Primera República va provocar que el republicanisme federal adoptés modulacions diferents a les concretades fins llavors. Una d’elles va ser la del catalanisme polític, que té el seu punt d’inici en la famosa obra que Valentí Almirall va publicar en 1886: Lo Catalanisme. Enfrontant-se a la Renaixença culturalista, elitista i ideològicament conservadora, la praxis d’Almirall va tenir èxit en la mesura que es fonamentava en una Renaixença altra, «xarona», més arrelada a les classes populars barcelonines i que pretenia recuperar la identitat catalana des d’una perspectiva progressista

Sessió 3 | Divendres 4 de febrer, 18h
El Catalanisme conservador: el pensament de Prat de la Riba. 

Professor: Ivan Montemayor. Doctor en Ciència Política i Dret (UB).
La doctrina de Prat suposa una evolució del pensament tradicional de Torras i Bages,  afegint la idea d’imperialisme civilitzatori, estructura social vertical i reivindicació d’una visió essencialista de la catalanitat, al mateix temps que arriba a justificar visions contràries al sufragi universal. La Lliga Regionalista i el catalanisme reaccionari acaben adoptant una pràctica política accidentalista, que es veu reflectida en la negació de la necessitat de desvincular-se del republicanisme. “¿República o monarquia? ¡Catalunya!”, podria ser el resum de com Francesc Cambó participa de la política espanyola del final de la Restauració Borbònica.

Sessió 4 | Divendres 11 de febrer, 18h
Gabriel Alomar, la columna de foc del catalanisme (1904-1919). 

Professor: Roc Solà. Doctorand en Història (UAB).
En aquesta sessió tractarem de resseguir el ritme del pensament de Gabriel alomar, el primer en sintetitzar la lluita per l’emancipació social i el moviment social. Es partirà de les dues conferències axials de la seva obra a la vegada que es valoraran les lectures prodïdes durant l’antifranquisme i la Transició. Posteriorment, s’emmarcarà la importància de la seva figura en debats d’actualitat.

Sessió 5 | Divendres 18 de febrer, 18h
La dictadura de Primo de Rivera: de la nacionalització negativa al Pacte de Sant Sebastià (1923-1931). 

Professor: Albert Portillo. Doctorand en Història (UAB).
Aquí començarem tractant les temptatives nacionalitzadores de la Dictadura de Primo de Rivera posant especial èmfasi en les prohibicions de les manifestacions de la cultura i llengua catalanes en l’espai públic. Per a analitzar aquest fenòmen partirem del concepte de nacionalització negativa (Quiroga) i es presentarà la discussió oberta des dels historiadors dels processos nacionalitzadors (Archilés, De Riquer) tenint present una conjuntura en que la nacionalització negativa es defineix com a pràctica autoritària.

Sessió 6 | Divendres 4 de març, 18h
La Segona República i les tres Catalunyes: catalanisme, autodeterminació, federalisme (1931-1936). 

Professor: Blai Burgaya. Politòleg (UAB).
Dins aquesta sessió, s’evaluarà el paper dels diversos partits catalanistes d’esquerres (ERC, USC, POUM) en el procés constituent de la Segona República, els debats estatutaris, els fets del 34 i el frontpopulisme. Per a fer-ho es partirà d’un parlament on, després de les tres primeres dècades del segle de disputa hegemònica en termes de procés nacionalitzador català, una gran part del Parlament de Catalunya es reivindicava com a catalanista. S’estudiarà també aquesta dinàmica de construcció nacional catalana en relació de dialèctica amb la transformació de la resta de l’Estat i s’evaluarà en la mesura que es produeixen transformacions institucionals en l’arquitectura del mateix.

Sessió 7 | Divendres 11 de març, 18h
De la nacionalitzación negativa a l’antifranquisme (1939-1979). 

Professora: Lucia Aliagas. Historiadora (UAB).
En aquesta penúltima sessió tractarem el paper de la classe treballadora catalana organitzada des de l’oposició antifranquista – des del moviment veïnal, l’obrer, l’estudiantil i el catòlic- per aconseguir que, tot i que el dictador morís al llit, la dictadura ho fes als carrers. L’evolució de l’antifranquisme a Catalunya és, alhora, impensable sense analitzar l’evolució del fet nacional i la identificació d’aquest en contra de la idea de nació i pàtria que defensava el règim.

Sessió 8 |Divendres 18 de març, 18h
Catalanisme i règim del 78 (1980-2017). 

Professor: Eloi Gummà. Doctorand en Història (UAB).
Tancarem el curs amb una sessió que resseguirà el fil que va des del final de la transició fins a la crisi del règim del 78. S’analitzaran les mutacions profundes que es donen amb el pas des del catalanisme antifranquista, unitari i d’esquerres marcat pel paper del PSUC, cap al rearmament del catalanisme conservador que suposa el pujolisme. També s’estudiarà la naturalesa de l’Estat del 78 per tractar d’entendre quin tipus de consens aconsegueix construir, permetent que des de bona part del catalanisme d’esquerres s’entengui com un primer pas cap a una federalització de l’Estat. Una interpretació que serà la base del nou Estatut i que ja no s’aguantarà després de la seva retallada al Congrés i la sentència del Tribunal Constitucional, provocant un nou viratge en el catalanisme i , juntament amb el qüestionament de l’hegemonia neoliberal, una crisi territorial i de sobiranies que encara dura en el present. A la part de debat es discutirà sobre la crisi de règim actual i els seus futurs (im)possibles.

 

DETALLS TÈCNICS

  • Les sessions en directe es faran de forma presencial al CIEMEN.
  • Abans de l’inici del curs, els i les inscrites tindreu accés a l’Aula Virtual del curs, on hi haurà bibliografia i documentació per seguir el curs i ampliar-ne coneixements.
  • Els i les subscriptores de :Sobiranies recordeu que teniu descomptes per a la matriculació als cursos. En cas de les subscripcions Premium podeu tenir-lo fins i tot gratuïtament. Mireu-ne als detalls a la newsletter que haureu rebut (comproveu les safates d’spam del correu, per si de cas)