Compartir

Sant Jordi 2022

Ha arribat el moment d’escalfar motors per Sant Jordi i nosaltres ho fem publicant aquesta llista de recomanacions per no perdre’s entre les parades de llibres…

  1. La automatización de la desigualdad. Virginia Eubanks (Capitan Swing, 2021)

Virignia Eubanks ens endinsa en el món dels algoritmes i els càlculs actuarials que cada cop determinen més les nostres vides. Des de les prediccions sobre accidents que poden denegar polisses d’assegurancess, les investigacions per frau que poden cancelar les cobertures mèdiques de persones amb pocs recursos, fins arribar al control digital de persones sense llar per a classificar-les, disciplinar-les i si cal, castigar-les. Eubanks ens mostra com el tractament massiu de dades per part de conglomerats empresarials, enlloc de millorar la qualitat de vida d’àmplies capes de la població, serveix per consolidar les desigualtats existents. Les bases de dades automatitzades impedeixen, per exemple, l’accés a l’habitatge als sectors més exclosos de la societat. Podem caure en una deriva similar si apostem per mesures de New Public Management i gestió de riscos? És la inquietant pregunta que ens provoca aquest llibre. 

  1. Hija de inmigrantes. Safia El Aaddam (Nube de tinta, 2022)

Recent sortida del forn, “Hija de inmigrantes” és la primera novela d’una de les joves més actives del moviment antirracista català. Recorre la història de Lunja, filla de pares migrants d’origen amazigh nascuda en un petit poble de Catalunya, en el seu procés de creixement i construcció de la pròpia identitat. És un llibre proper que ens acosta a l’experiència de tantes families migrants que afronten quotidianament el racisme, la pobresa i la incomprensió i explora els seus efectes en aquells infants que han hagut de créixer abans d’hora per ajudar a les seves famílies a bregar amb un món d’acollida hostil. Ens ajuda a entendre en primera persona els impactes en la vida d’aquesta exclusió social i el racisme a la vegada que redescobreix el valor i la força d’aquells pares i mares que van migrat buscant una vida millor. Molt recomanable per posar cara i cor a una realitat que troba poc ressò als mitjans de comunicació i per escoltar noves veus literàries.

  1. ¿Qué es una revolución? Y otros ensayos reunidos. Álvaro García Linera (Clacso, 2021)

Es tracta d’un recull de reflexions, tant d’articles com de conferències o intervencions institucionals, en les que l’exvicepresident bolivià desenvolupa bona part del seu pensament. De fet, la pregunta que titula el llibre és un tòpic central del programa intel·lectual de García Linera. La revolució configurada no només com a fet polític de les masses assaltant el poder per demolir el vell ordre social i aixecar-ne un de nou, sinó també com a significant al voltant del qual es construirà tota una narrativa històrica, amb capacitat per mobilitzar les passions, sacrificis i il·lusions. Del tema de la revolució es desprenen i articulen altres conceptes que aquest llibre reuneix i explora: la ideologia de la globalització, la reinvenció de les esquerres, l’horitzó comunitari i la idea de nació com a comunitat política.

  1. Carcoma. Layla Martínez (Amor de madre Editoras, 2021)

La primera novel·la de Layla Martínez no és només un llibre més del gènere del terror, sinó una de les millors radiografies publicades el darrer any sobre els debats al si de la societat espanyola: la lluita de classes, l’auge del feminisme i la reacció patriarcal, les polítiques de memòria, l’abandonament de tota nostàlgia d’un temps perdut, etc. Si anteriorment l’autora ja havia abordat la necessitat pel pensament d’esquerres de recuperar l’esperit utòpic i d’imaginar mons millors, ara posa l’accent en l’obligació de fer política amb el cos i mobilitzant passions.

  1. Gabriel Alomar. Republicanisme, catalanisme i socialisme. (Tigre de Paper, 2022)

L’antologia de Gabriel Alomar que ha editat Tigre de Paper i Lo Diable Gros, a cura de Xavier Milian i Roc Solà, no representa sols una lectura pels encuriosits en la història del pensament del catalanisme, sinó que va més enllà. “Republicanisme, catalanisme i socialisme” esdevé un manual de reflexions en temps de canvis de cicle per posar ruta a un nou horitzó que ara mateix es desdibuixa.

  1. No diguis res. Patrick Radden Keefe (Periscopi, 2020)

El periodista Patrick Radden Keefe converteix l’assassinat el 1972 per l’IRA d’una vídua amb 10 fills en una dissecció de la llei del silenci a Irlanda del Nord. Potser no és del tot estrany que en el títol ressoni aquest silenci fatal que va acompanyar els Troubles, com s’anomena el conflicte d’Irlanda del Nord. No diguis res és una gran investigació periodística que aborda de manera profunda l’època dels Troubles que van convertir Irlanda del Nord en zona de guerra i van deixar uns 3.500 morts.

  1.  Una nova cultura per al poble. El congrés de cultura catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977). Mariona Lladonosa (Text, 2021)

Mariona Lladonosa ha publicat un llibre on es recupera el que va suposar el Congrés de Cultura Catalana, que va arribar a tot el territori i generar debats molt plurals al voltant de quin podia ser el paper de la cultura catalana en el context posterior a la transició. El debat lingüístic, la disputa de l’esquerra per liderar la reivindicació nacional i les influències de Gramsci són presents en una narració que podria ser avui un bon punt de partida per remarcar la importància i la voluntat d’obrir el debat per reactualitzar aquestes qüestions per a la Catalunya del segle XXI.

  1. A l’ombra d’Amazon. Alec MacGillis (Periscopi, 2022)

Per poder mostrar tota l’amplitud de les transformacions que Amazon ha desenvolupat a la societat nord-americana, el periodista Alec MagGillis ha escrit un assaig la tesi principal del qual consisteix en el fet que les desigualtats econòmiques provoquen alhora desigualtats regionals que han anat conformant una estratificació territorial dels Estats Units. Plataformes digitals com Amazon acceleren l’acumulació de capital i fan més fortes les desigualtats socials i territorials. Un llibre que sens dubte ens aboca a reflexionar sobre el xoc entre la democràcia i les plataformes digitals.

  1. Mai parlaràs un bon català. Joan Mena (Eumo, 2022)

D’algun temps ençà, l’estat del català s’ha convertit en un dels temes centrals en el debat públic del nostre país. La qüestió de la llengua sempre ha estat important pel fet de tractar-se d’un dels principals elements d’identificació nacional, però la sentència del Tribunal Suprem que pretenia fixar un 25% de classes en castellà a les escoles públiques va actuar com a guspira per reencendre el conflicte. Justament en aquests moments, el testimoni de primera mà que ens ofereix Joan Mena per defensar que el nostre model d’escola catalana, intrínsecament lligat a l’escola pública, tot recorrent el fil popular i en defensa de la igualtat d’oportunitats que va conquerir la immersió. Aquest llibre és segurament una de les millors eines que tenim al nostre abast per abordar amb fonaments el debat al voltant del malestar lingüístic que viu el país.

  1.  La Germania mallorquina. Un estat de la qüestió. Maria Margalida Perelló (Lleonard Muntaner, 2021)

A cinc-cents anys de la germania mallorquina, l’autora ens retorna cap aquesta revolta, molts cops perduda en l’oblit i el silenci. Si el tòpic ens presenta Mallorca com un indret tranquil, conservador i calmat, la germania va ser un moment revolucionari al nivell de les jaqueries a frança o altres revoltes com les dels irmandiños a Galícia o les dels comuneros a Castella. La germania va ser el moment de major autogovern a Mallorca, i la recuperació d’aquest episodi és necessària per recórrer el fil roig de lluites per l’emancipació social que travessa la societat illenca. 

  1. No seas tú mismo. Eudald Espluga (Paidós, 2021)

Es tracta d’un assaig agut i, sobretot, pertinent. Un assaig que planteja preguntes fonamentals per al temps que ens ha tocat viure. Ens trobem davant un llibre que denota una gran capacitat per a interpretar la simptomatologia del present i fer-ho amb una escriptura tremendament lúcida que ens empeny a repensar la forma en la qual cal construir horitzons de possibilitat perquè una alternativa a aquest capitalisme tardà que condemna a l’ansietat i la depressió a milions de persones sigui possible.

  1. Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario. Antonio Gómez Villar (Bellaterra, 2022)

Aquest no és un llibre més, és un guia fonamental per descobrir el fil comú del pensament reaccionari contemporani i, alhora, ens acosta a un exercici d’arqueologia per respondre a les entelèquies d’un obrerisme anacrònic que pretén invocar una classe obrera que mai no va existir. Així, ens trobem davant d’un llibre que s’encarrega de desmuntar els pilars teòrics del pensament reaccionari d’esquerres, així com la mitologia obrerista i l’aura revolucionària amb què es pretenen acompanyar-se.

  1. Pijos, Marc Giró (Univers, 2021)

Marc Giró ha escrit un dels estudis sociològics més acurats i precisos dels últims temps. Amb les majors virtuds d’una aproximació acadèmica de la sociologia qualitativa ressegueix els espais de socialització, els imaginaris de referencialitat i fins i tot, el llenguatge i modismes emprats pel grup social que estudia. L’ampli ventall cromàtic de les dades recolectades fan evident el temps perllongat de dedicació a aquesta tasca imprescindible de tot sociòleg. El seu grau de vinculació amb el grup social d’estudi, que és el que permet la recol·lecció de dades fiables, no entra en contradicció amb el seu enfocament de mètode etnogràfic i d’evaluació il·luminativa. En definitiva, el llibre que Pierre Bourdieu o Richard Sennett mai van escriure.

  1.  L’aposta perduda, Cristina Barrial i Pepe del Amo (Tigre de Paper, 2021)

És possible que L’aposta perduda sigui, en paraules dels seus propis autors, “el llibre sobre ludopatia menys psicològic i més social”. A l’assaig de Barrial i de l’Amo, publicat en castellà a Bellaterra i en català a Tigre de Paper, les cases d’apostes són, a més d’un greu problema social que afecta especialment els barris populars, el punt de partida per abordar-ne tota una sèrie de fenòmens interrelacionats que van des del subjectivisme emprenedor neoliberal fins a l’evolució de l’estructura econòmica i financera d’Espanya durant les darreres quatre dècades, passant per les potencialitats i els límits dels moviments socials en la seva batalla permanent pel “dret a la ciutat ”.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.