Compartir

Territori i plataformes. Ressenya del llibre ‘A l’ombra d’Amazon’

Doctor en Ciència Política i Dret
27/04/2022

“Volem agrair a Jeff Bezos que se n’anés a l’espai exterior, perquè mentre ell era allà dalt, nosaltres estàvem inscrivint membres”. Així parlava Christian Smalls, líder de la Amazon Labor Union. Just acabaven d’aconseguir una fita històrica: es creava a un magatzem de Nova York el primer sindicat organitzat de personal d’Amazon. No existia cap organització de tipus sindical encara degut a les accions legals dels bufets d’advocats  contractats per l’empresa.

Amazon és un monstre. Les seves xifres de volum de negoci són astronòmiques, les ventes de llibres han donat pas a la venta de qualsevol objecte i han ampliat els seus serveis a la plataforma de continguts Amazon Prime i també a l’streaming a través de la popular empresa Twitch. Amazon, a més a més, es troba present a les cases de tota la gent que demana alguna cosa a l’assistent Alexa. Seria una important representant del que autors com Srnicek han anomenat capitalisme de plataformes.

Per poder mostrar tota l’amplitud de les transformacions que Amazon ha desenvolupat a la societat nord-americana, el periodista Alec MagGillis ha escrit un assaig que només puc descriure com a necessari. Titulat original Fullfilment (compliment en anglés, una paraula que descriu la filosofia empresarial d’Amazon) el llibre ha arribat al nostre país amb l’edició de Periscopi amb el títol A l’ombra d’Amazon, i també està disponible en castellà amb un nom més inquietant com és Estados Unidos de Amazon, a cura de l’editorial Península.

Els títols dels llibres indiquen a la mateixa direcció: Amazon ha transformat de ple el país que recorre durant els diferents capítols de l’obra, el territori ja no és el mateix. El model de negoci d’Amazon es basaria en pràctiques monopolístiques que pretenen expulsar qualsevol competència. I no només amb tendència cap al monopoli, sinó també a monopsoni. Un monopsoni és la situació en que hi ha un únic comprador d’un producte. En aquest cas, en molts indrets Amazon intenta aproximar-se al monopsoni de força de treball o de matèries primeres, aconseguint un poder de mercat abismal. L’autor explica com Jeff Bezos va escollir el nom de l’empresa. Segons explica, Bezos es va fixar en el riu Amazones. L’imponent riu brasiler és el més gran del globus, i a més a més, està molt per sobre del segon més gran. Aquest era el model que buscava: guanyar per golejada, i que el guanyador s’ho emporti tot.  

La tesi principal de MacGillis consisteix en el fet que les desigualtats econòmiques provoquen alhora desigualtats regionals en els diferents territoris que conformen la República dels Estats Units. En aquest sentit, el llibre ens dibuixa quatre escenaris diferents, quatre estrats en que s’hauria dividit la societat estatunidenca.

Primer tindríem la imponent capital, Washington D.C. MacGillis explica com cada cop la capital ha aconseguit atreure més riquesa al seu voltant i com a partir de les inversions del govern federal i del Pentàgon en seguretat informàtica varen afavorir l’aproximació de les grans empreses tecnològiques. Bezos té un peu posat a la capital per aconseguir influència i contractes per proveir a les agències estatals, ja que com explica l’autor les empreses petites es relacionen amb altres empreses petites, però les empreses grans es relacionen amb els estats. La realitat és que Amazon no ha parat de guanyar influència als assumptes de la capital, arribant a comprar el periòdic on antigament treballava MacGillis, el Washington Post. Inclús, amb portes giratòries entre gestors públics que han acabat treballant a Amazon per assessorar a l’empresa sobre com aconseguir contractes amb les administracions.

Una segona esfera la trobaríem amb les ciutats guanyadores, que anirien camí de ser Smart Cities. Ciutats atractives per les inversions per atreure personal qualificat: desenvolupadors de software, dissenyadors, enginyers, etc. Es tractaria de les ciutats de les dues costes i altres com Seattle, seu de la plataforma. Ciutats joves, dinàmiques i cosmopolites on cada vegada és més car l’habitatge i que pateixen un fort procés de gentrificació. Ciutats com Nova York, on repartidors de tota mena intenten no fer tard per entregar els productes al seus clients, amb un trànsit cada cop dens. Amazon es planteja fer les entregues a través de drons que creuin els gratacels de la ciutat.

En tercer lloc, hi haurien les antigues zones industrials, territoris com Baltimore, d’on prové MacGillis, o també altres zones on les fàbriques havien donat lloc a un important moviment obrer com per exemple Haymarket. En aquestes zones, ara en decadència, es desenvolupa un sector cada cop amb més valor estratègic: la logística. Emmagatzemar, classificar i distribuir es converteixen en les noves tasques del proletariat logístic. Els que fa un segle podrien haver estat en una fàbrica metal·lúrgica, ara són classificant productes en una cinta, col·laborant amb robots i cadenes automatitzades. Una feina tant o més alienant que a les fàbriques productives, però sense els drets laborals que tant van costar arrencar al capital en temps del New Deal i Roosevelt. Els magatzems d’Amazon, a mes a més, són l’escenari habitual d’accidents laborals i lesions físiques. Alguns d’ells, explica, tenen màquines expenedores de pastilles antiinflamatòries. Altres treballadors pateixen un forta pressió sobre el temps de feina i tenen tantes dificultats per anar al bany que han d’orinar allà on bonament poden.

Finalment, hi hauria una quarta realitat. Uns Estats Units buits (o buidats). La crisi de les ciutats petites ha provocat el trencament de la vida comunitària, no només en el centre d’aquestes ciutats perdedores del nou capitalisme, sinó inclús dels molt típicament americans centres comercials, ara abandonats. Un estil de vida individualista, marcat per l’aïllament, mentre tanquen els petits comerços i moltes persones (especialment homes blancs pobres de zones rurals) es sumen a la forta onada d’addicció als opiacis que recorre el país. És una situació greu: el suïcidi és ara per ara la principal causa de mort per als homes de zones rurals als Estats Units.

Amazon s’ha convertit en la gran guanyadora de la pandèmia. Com si fos una hormona del creixement, la crisi de la Covid-19 va disparar el comerç electrònic i la inversió en magatzems i centres de processament de dades, on estan allotjats els servidors. Però si el fordisme va anar de la mà amb la societat de consum, el capitalisme de plataformes és molt més pervers. “Es podria dir que era un capgirament de la filosofia de Henry Ford de pagar prou als treballadors perquè es poguessin permetre el model T: ara els treballadors cobraven tan poc que només es podien permetre els productes més barats”, descriu l’autor.

Durant la seva visita a Barcelona per presentar el llibre, Alec MacGillis alertava de la possibilitat de que Amazon s’expandís per Europa i apliqués el seu model monopolitzador, posant en perill les cadenes productives i els petits negocis locals. Amazon té el control sobre les dades d’un gran volum de ventes, i al final, aprofita aquesta informació per vendre els seus propis productes. Si bé reconeixia que les societats europea no pateixin una desregulació salvatge com als Estats Units, tant el llibre com la seva intervenció al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona varen ser un clar avís d’incendi. Plataformes digitals com Amazon acceleren l’acumulació de capital i fan més fortes les desigualtats socials i territorials. Es fa més acarnissada la lluita de classes.

Com podem actuar des d’una governança multinivell on intervenen institucions polítiques d’abast molt diferent? El llibre ens aboca a reflexionar sobre el xoc entre la democràcia i les plataformes digitals. Només des de la sobirania popular podem afrontar un problema que cada dia es fa més urgent.

Reader Interactions

Newsletter

Responsable: Associació Institut Teoria i Praxi. NIF G-67544767. C. Rocafort 242 bis, 2n de 08029-Barcelona. Email: info@sobiranies.cat. Finalitat: Tramitar peticions dels usuaris. Informar sobre el contingut de la pàgina. Comercialitzar béns i serveis. Legitimació: Propi consentiment de l’usuari. Destinataris: Associació Institut Teoria i Praxi i proveïdors legitimats externs necessaris pel desenvolupament de l’activitat. Drets: Accedir, Rectificar, suprimir i altres establerts a la política de privacitat. Contactant amb info@sobiranies.cat. Informació addicional: Aquí es pot accedir a la política de privacitat.